Encara que hi ha gent que no està contenta amb la gestió que va fer del país, el llegat de citacions cèlebres de Rajoy després de 7 anys presidint Espanya és innegable.
Mariano Rajoy s'acomiadava l'1 de juny d'aquest mateix any de la seva posició política, després de quedar desbancat de la presidència del govern espanyol amb la moció de censura del PSOE. Ara bé, després de tot el temps en què va estar a primera línia de la política espanyola, ens va deixar un gran nombre de frases curioses que difícilment podrem oblidar, la majoria de les quals deriven dels seus lapsus, que cal reconèixer que no han estat pocs.
No era difícil saber quan Rajoy tindria un d'aquests lapsus: només calia mirar-li l'ull esquerre i buscar-hi un gest involuntari, un parpelleig lleuger que ens donava la pista que érem a punt de presenciar una altra perla de l'expresident.
Aquest conjunt de citacions cèlebres de Rajoy planteja un desafiament enorme als lingüistes, perquè es formulen enmig d'un mar de subordinades i connexions de conceptes realment complex que no és gens senzill de desxifrar.
Aquesta frase il·lustra a la perfecció el desafiament lingüístic que hem dit que representen de vegades els lapsus de Rajoy. Si l'haguessis d'analitzar a les Proves d'Accés a la Universitat, podria ser que no poguessis entrar a la carrera que vols!
He de dir que jo també sóc Ruiz i que, amb aquesta citació que es va fer famosa després de ser pronunciada durant el debat amb Pedro Sánchez, Rajoy em va deixar amb la boca ben oberta.
La cara d'incomprensió de Pablo Iglesias quan va escoltar aquesta frase revelava allò que va passar pel cap de moltes de les persones que la van sentir: què caram volia dir Rajoy amb aquests mots?
Aquí li hem de donar la raó a Rajoy.
L'any 2007, en un acte que celebrava a Ciudad Real, l'expresident espanyol va cridar aquesta consigna.
Alguns individus van veure en aquestes paraules una confessió inevitable. D'altres, simplement, ho veuen com una altra citació cèlebre que no s'oblidarà fàcilment.
Nosaltres, afortunadament, tenim la resposta a aquest enigma per a l'expresident: els núvols es produeixen a causa de l'evaporació de l'aigua del mar quan el Sol l'escalfa. A continuació, es produeix la condensació del seu vapor i, de nou, cau damunt la terra en forma d'aigua.
En castellà, Rajoy va fer servir «muy» per acompanyar l'adjectiu espanyols, però igualment va decidir que «mucho» quedava bé a la seva frase, encara que no fos gramaticalment correcta.
És ben sabut que un dels esculls més grans per a Rajoy és l'anglès. En diverses reunions a l'àmbit internacional, de fet, el fet de no dominar-lo li ha causat molts problemes i complicacions.
Aquestes paraules tan conegudes de l'expresident després que li preguntessin per l'extresorer del seu partit, Bárcenas, també van passar a la posteritat.
Ens trobem davant d'una visió i versió molt singular d'un futur distòpic, amb un estil similar al de 'Blade Runner' o 'Terminator' però més curiós i de la mà de Rajoy.
És lògic que, després d'haver participat en la vida política durant tant de temps, Rajoy patís una relliscada per culpa d'un micròfon obert. L'expresident va deixar anar aquesta frase el 2008, mentre feia una entrevista el dia abans d'una desfilada militar a la qual havia d'assistir.
Aquesta forma tan original de saludar a la tarda no va passar inadvertida.
No ho pot negar ningú.
Sóc català i puc dir que les paraules de Mariano no eren pas mentida: els catalans tenim per hàbit fer coses diverses.
La frase sense context és ben normal, però cal saber que la va dir quan era de visita al Perú.
Així descrivia l'expresident la ceràmica típica d'aquest lloc.
Unes paraules adreçades a Francisco Camps, un dels personatges que més s'han vist associats a casos de corrupció del país. Amb això, Rajoy li volia donar suport, tal com va fer en diverses ocasions amb personatges ben dubtosos.
Hi ha moltes persones que consideren que aquesta citació segueix sent una simple frase divertida pronunciada per l'expresident, però jo sóc del parer que aquesta frase amaga una reflexió de caire universal, amb una lírica que no té res de superficial i que és molt bonica.
Encara que és cert que en algunes ocasions l'estratègia més encertada és no fer res, hi ha determinades qüestions d'estat que necessiten resoldre's i que no poden esperar.
La humanitat fa segles que es pregunta, com Rajoy, si les coses impossibles són possibles.
Sigui quina sigui la raó d'aquestes paraules, que poden haver estat desencadenades a causa d'un error real o d'una voluntat per guanyar temps, la repercussió mediàtica que van provocar és realment remarcable.
Aquestes paraules de Rajoy també són molt cèlebres, amb la seva manera tan particular de dir «xuxes».
Aquí Rajoy ho tenia ben clar i ho va voler expressar d'una manera que, segurament, només hauria pogut verbalitzar ell.
Amb aquestes paraules tan singulars l'expresident mostrava la seva aflicció perquè l'ajuntament de Pontevedra havia decidit nombrar-lo persona 'non grata'.
Una frase que ha esdevingut tota una demostració de lògica, encara que en un nivell molt bàsic.
Una de les estranyes passions de Mariano Rajoy sembla que és anar de visita als camps de carxofes. Cadascú té els seus gustos.
Aquesta afirmació sembla ser una mica contradictòria: les persones solidàries normalment se solidaritzen amb els interessos i les causes d'altres individus, en general sense esperar cap tipus de compensació.
Aleshores, si no pot recordar-ne cap de concreta, com pot saber que han estat boniques o no tant boniques?
L'any 2013 Mariano Rajoy seguia al capdavant de l'executiu, i encara li quedava força temps en aquesta posició. Ara bé, va decidir anomenar una altra persona amb el seu propi càrrec, deixant una altra frase mítica que ha passat a la història.