La Generalitat confia que l'informe independent per esclarir les causes de l'explosió a IQOXE adjudicat a l'empresa DNV GL estigui enllestit a finals de mes, segons ha pogut saber l'ACN. De les tres investigacions engegades per esbrinar què va passar la tarda del 14 de gener a la companyia química de la Canonja, tan sols s'ha acabat la de l'Institut Químic Sarrià (IQS), feta a petició d'IQOXE. Queda també per finalitzar la dels Mossos d'Esquadra, en funcions de policia judicial. En els últims mesos s'ha acusat la companyia de falta de seguretat i, de fet, CCOO l'ha denunciada sis vegades, cinc de les quals per motius de seguretat laboral. Sindicats i veïns lamenten que en aquests sis mesos no ha canviat pràcticament res.
Han passat sis mesos des que el 14 de gener un reactor va explotar i va causar tres morts. Veïns, sindicats, empreses i administració han reconegut que els fets van suposar un abans i un després en la relació entre la societat i les companyies del polígon petroquímic de Tarragona, especialment pel que fa a la confiança en la seguretat. Però l'enuig inicial i les promeses de canvis ràpids han quedat anestesiats. En part per la Covid-19, tal com reconeixen diversos actors.
Els que no s'han aturat són els veïns. «A Bonavista encara estem espantats», reconeix Loli Gutiérrez, presidenta de l'Associació de Veïns de Bonavista. La líder veïnal lamenta que malgrat les bones paraules de les administracions «encara no hi ha seguretat al barri», però tampoc «pels treballadors». «Estem molt enfadats», exclama. També ho estan amb IQOXE, no només per la falta de seguretat sinó perquè afirmen que «encara hi ha quinze veïns afectats per l'explosió que no han cobrat». En canvi, segons l'empresa tots els damnificats «que han aportat documentació» han estat compensats; sempre i quan «els experts» hagin establert que hi ha «una relació de causa-efecte entre l'explosió i el dany», va assegurar fa uns dies el portaveu d'IQOXE, Javier Fontcuberta.
Amb tot, des de l'Associació de Veïns de Bonavista avancen que «aviat» convocaran noves manifestacions. «Fins que no tinguem seguretat, no pararem», adverteix Gutiérrez, que considera que els polítics han posat com a «excusa» la Covid-19 per aturar els canvis.
Conclusions i temps
Des del Govern s'adverteix que els canvis normatius tardaran en arribar. El primer que hauria de fer-ho és el retorn del Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqcat) a Tarragona, amb el nom de Plaseqta. La proposta es va presentar a finals de febrer i es va comentar que s'obria un període «d'adaptació» de sis mesos, que acaba d'aquí unes setmanes.
També es va posar damunt la taula un canvi en la llei de seguretat industrial catalana i demanar a la Unió Europea una actualització de la normativa comunitària que regula l'activitat de les empreses químiques, coneguda com a Seveso. Fonts del departament d'Empresa i Coneixement expliquen que per tirar tot això endavant primer cal conèixer les causes de l'explosió, per concretar quins aspectes de la norma s'han de modificar per fer les instal·lacions més segures. En aquest sentit, les investigacions de DNV GL i dels Mossos d'Esquadra hi han de tenir un paper important, així com també el que dictamini la jutgessa que porta el cas.
Un cop es tingui clar què va passar, s'analitzarà quin és el mecanisme més idoni per millorar la regulació. Tot i això, des del Departament adverteixen que per fer un nou decret s'acostuma a tardar uns vuit mesos. I si cal fer una nova llei, els tràmits es poden allargar entre un any i mig i dos anys.
De moment, pocs canvis
La sensació que el sinistre no ha causat cap revolució a l'entorn del polígon petroquímic de Tarragona no la tenen només els veïns. Els principals sindicats del complex, CCOO i UGT, la comparteixen. «En aquests sis mesos ha canviat ben poca cosa. IQOXE continua amb el mateix tarannà», lamenta José Martín, secretari general de CCOO Indústria a Tarragona. Els representants dels treballadors han posat de manifest en diverses ocasions els problemes de seguretat laboral a la companyia, fins al punt que, en els darrers mesos han posat sis denúncies més.
«La primera denúncia que vam presentar va ser el dia que estàvem enterrant una de les víctimes. Alguns companys van anar a l'enterrament i una hora després havien de ser a l'empresa perquè s'havien de començar a fer treballs de desenrunament sense fer les activitats preventives. Vam haver de venir a aturar-ho i posar una denúncia», narra Martín. Entre els altres motius de denúncia hi ha «temes d'amiant, persecució sindical» i falta de mesures sanitàries per la Covid-19, entre altres.
Per la seva banda, Àngel Clua, secretari general d'UGT-FICA a Tarragona, considera que arran del sinistre «hi ha més presència d'inspecció de treball» al polígon petroquímic. Tot i això, sosté que els darrers accidents mortals al complex —l'últim fa menys de dues setmanes— indiquen que «no es pot continuar així». «Si hi ha un accident és que hi ha hagut alguna errada», defensa.
Clua carrega contra el departament d'Interior per la gestió que està fent del nou Plaseqta. «L'han presentat i als sindicats no ens han preguntat res. Ens diuen que hi podem fer aportacions, però el que volem és fer al·legacions. Coneixem perfectament les empreses per dins, però no ens fan cas», emfatitza. En la seva opinió, tot i que a priori el pla d'emergències torni a Tarragona, «el control el seguiran tenint a Barcelona».
Finalment, Martín dubta que s'actués diferent si avui hi hagués un altre sinistre similar al complex petroquímic. «M'agradaria tenir una altra sensació, però les administracions sembla que fan coses de cara a la galeria però que són poc efectives», afirma resignat.