L’1-O és, ineludiblement, un dels temes que continuen sonant amb força a Catalunya. Els efectes del referèndum català van propiciar l’èxode i empresonament de molts polítics catalans i, per això mateix, són molts els qui tenen la vista posada en el judici que se celebrarà a principis de l’any vinent.
Una de les preguntes a respondre, però, passa pel cost del referèndum de l’1-O. Segons Hisenda, la Generalitat hauria gastat menys de 200.000 euros per a l’organització de la cita electoral. Quelcom que, de fet, crida l’atenció i contrasta molt amb els 3 milions que denuncia la Guàrdia Civil.
Menys de 200.000 euros per l’1-O
És la xifra que calcula Hisenda. Més enllà d’aquesta, l’informe també revela que la majoria dels costos de la jornada provenen de les despeses dels observadors internacionals que van acudir aquell dia en diferents centres de votació repartits per la geografia catalana. Aquests costos, així mateix, van ser pagats íntegrament pel Diplocat.
D’altra banda, les defenses, segons explica ‘Rac1’, recorden que els observadors van acudir a Catalunya en altres ocasions més enllà que el dia del referèndum, ja que també van acudir-hi per formar part d’un projecte de recerca no van venir només pel referèndum, sinó per participar en un projecte de recerca sobre la situació a Catalunya.
Un total de 600.000 euros, sense gastar
La darrera dada que deixa l’informe d’Hisenda sobre l’1-O explica que la Generalitat de Catalunya tenia una partida reservada de 600.000 euros destinats a publicitat. Finalment, però, Hisenda diu que aquests diners mai es van gastar. A partir d’aquest punt, doncs, no hi ha més partides i Hisenda xifra els costos de l’1-O en 200.000 euros; quelcom que podria fer variar el delicte de malversació sobre el qual s’acusa als líders independentistes empresonats i fugits.