El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha comunicat formalment aquest dimarts al matí al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate) que la Generalitat assumirà la seva aportació 783.490 euros aquest 2019 per lluitar contra les plagues de la mosca negra i el mosquit. L'anunci de la garantia de pagament —atès que la Generalitat encara no disposa de pressupostos— permetrà el Copate poder contractar els productes i serveis necessaris per poder començar a tractar a partir de finals d'aquest mes de gener. L'organisme, però, ha recordat al Govern que, per fer-ho possible, caldrà abans que demani a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que estableixi les condicions de cabal idònies.
Després de diversos dies reclamant el compromís de la Generalitat, Pallarès ha tramès el document al Copate aquest dimarts al matí, però ho ha fet sense precisar la xifra concreta, segons ha lamentat el president de l'ens, Joan Alginet, qui ha celebrat però la «celeritat» en la resposta. En canvi, el Govern sí que ha fet pública la partida concreta que es compromet aportar aquest 2019 en un comunicat.
Alginet ha recordat que el Copate funciona com un ens «instrumental» i actua contra la mosca negra per «encàrrec» de la Generalitat, que aporta la meitat del pressupost —la resta va a càrrec de la Diputació de Tarragona i el món local. El fet que des de l'any 2017 no s'hagin signat convenis de finançament plurianuals i que el Govern tingui els pressupostos prorrogats exigia, novament, un compromís per escrit per poder començar a fer les contractacions. «La voluntat del Copate des del primer minut és que els procediments administratius no condicionin els tractaments. Des del punt de vista tècnic defensem que el primer tractament s'ha de fer al mes de gener», ha insistit el president de l'organisme.
La lluita contra les plagues, objecte de controvèrsia
La qüestió s'ha convertit, des de fa temps, en objecte de controvèrsia. Durant els últims anys, Pallarès ha descarregat sobre els tècnics del Copate la responsabilitat de no haver iniciat els tractaments al gener, fet que hauria acabat ocasionant una explosió de la plaga durant els mesos de primavera i estiu. «La problemàtica de la plaga de la mosca negra, segons els tècnics del Copate, sorgeix per iniciar els tractaments massa tard. Confiem que enguany solucionem els problemes amb el començament dels tractaments aquest gener», ha declarat el delegat del Govern en el mateix comunicat amb el qual anunciava el compromís de finançament.
Però no tot gira únicament al voltant d'aquesta garantia, remarquen des del Copate. En aquest sentit, Alginet ha recordat que l'ens no té competències a l'hora de «gestionar, controlar o incidir» en el règim de cabals que baixa en aquest moment pel tram final de l'Ebre, un factor essencials per garantir l'èxit del tractament —del volum d'aigua que baixa i la velocitat, en depèn el correcte resultat dels mostrejos i l'efectivitat de l'aplicació de larvicida biològic. «Nosaltres, tècnicament, ho tenim tot previst: el mostreig preparat per la setmana que ve, el producte, l'empresa que fa el tractament amb helicòpter per a l'última setmana de gener. Però hi ha una feina que és imprescindible que és la gestió del cabal de l'Ebre i no ho podem fer. És feina de la delegació del Govern o de qui toqui», apunta.
Concretament, el president del Copate proposa a la Generalitat que situï «una persona de referència», citant com a possibilitat més factible tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), com a responsable de negociar amb la CHE un cabal concret en unes hores puntuals «per fer els mostrejos correctament i per poder fer el tractament». «Encara queda aquesta segona fase imprescindible, que sol·licitarem. Ja es pot fer el tractament? Si no hi ha un correcte cabal de l'Ebre, no seria eficient i això no és la nostra voluntat», ha tancat.