Les darreres dades pluviomètriques, així com les de temperatura, no destacaven positivament per a arribar a un balanç equilibrat en l’entorn de Catalunya. Només cal observar com aquest últim any, el 2019, s’ha presentat com l’any més càlid a gairebé tot el món, i casa nostra no n’era pas una excepció.
Aquestes temperatures extremes també no han ajudat la situació de sequera que viu el territori. Malgrat que alguns episodis puntuals de pluges abundants van jugar a favor de reduir l’estrès hídric, no van ser suficients per a capgirar les dades de falta d’aigua.
Un 2019 dels més càlids
Aquest any s’ha presentat càlid en general a tot Catalunya, amb una temperatura mitjana anual que ha quedat per sobre en més de 0,5º al valor de la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990. Només en alguns punts de Lleida, les muntanyes de Prades i del Pirineu es pot qualificar de normal.
La zona més calorosa del 2019 s’ha concentrat a les Terres de l’Ebre, on l’Observatori de l’Ebre ha assolit enguany, per primera vegada, una anomalia positiva de +2 ºC. La ciutat de Barcelona ha tornat a registrar una de les anomalies més altes, per la influència de l’illa de calor urbana.
Així, se suma un nou any en què cap estació ha registrat una temperatura mitjana anual inferior a la mitjana climàtica de referència. Tant és així, que el 2019 es posiciona entre els 5 anys més càlids des del 1950. En aquest sentit, se situa en valors molt similars el 2017, molt a prop dels anys 2011 i 2014, mentre que el 2015 i 2016 continuen ocupant la primera posició.
Un any sec, amb alguna excepció
Pel que fa a la pluja, i a diferència del precedent 2018, plujós i excepcionalment plujós en alguns punts, el 2019 ha estat sec a gairebé tot el país, i només es pot definir com a plujós en àrees del Pirineu i Prepirineu, punts de la costa central i de la depressió urgellenca.
La precipitació més alta s’ha concentrat, com és esperable, al Pallars Sobirà i Val d’Aran, amb més de 2.000 l/m2, i en segon lloc l’àrea del Prepirineu solsonenc i del Ripollès, amb més de 1.500 l/m2. A l’altra cara de la moneda hi trobem les localitats del Segrià i la Ribera d’Ebre, amb poc més d’uns 200 l/m2.
Pel que fa a la mitjana climàtica, el dèficit de pluja més acusat s’ha registrat a les Terres de l’Ebre, al prelitoral del Montsià i del Baix Ebre, arribant a ser un 50% més baixa que la mitjana de referència. També la Garrotxaha patit un any sec, amb una pluja que només arriba al 70% de la normal.
La pluja també s’ha repartit de manera desigual al llarg de l’any, afavorida per episodis abundants d’aiguats, mentre que la resta de mesos s’han presentat majoritàriament secs.
- També et pot interessar: Prades va registrar la xifra més elevada de pluja en un sol dia del 2019
2019 sense grans nevades
El gruix del mantell nival al Pirineu i al Prepirineu durant els primers sis mesos de l’any, han quedat lluny dels registres que hi va haver durant el 2018. En canvi a la tardor del 2019 i també el passat desembre els gruixos són superiors als de l’any passat i similars a la mitjana.
Les nevades durant el 2019 van quedar restringides al Pirineu i al Prepirineu, i només en un episodi del 22 al 24 de gener es va veure nevar a les serres prelitorals. En general, el gruix de neu al Pirineu i al Prepirineu van seguir els valors de la mitjana climàtica.
- També et pot interessar: Espectacular reacció dels estornells amb l’explosió dels cables d’alta tensió