GEPEC-Ecologistes de Catalunya ha presentat deu informes tècnics contra la tramitació dels nou parcs eòlics que s'han projectat en sòl rústic o forestal al Baix Camp, Ribera d'Ebre, Conca de Barberà i la Segarra. La tramitació de projectes de més de 50 MW és competència de l'Estat i els ecologistes denuncien que les grans empreses energètiques estan fraccionant clústers eòlics de més 100MW (megawatts) en centrals més petites, que tenen entre 30 MW i 50 MW. El «buit competencial», diuen, que existeix en aquest tipus de projectes l'aprofiten els promotors per sol·licitar l'autorització d'una central amb la mateixa ubicació, tant al Govern com a l'executiu espanyol.
Des de l'aprovació del Decret Llei 16/2019 que ha acabat amb les limitacions territorials per implantar renovables, el nombre de nous projectes que es preveuen arreu del país s'ha disparat. L'entitat GEPEC-EdC critica la tramitació «simultània» d'onze nous parcs eòlics al territori —Tivissa I, Tivissa II, Vandellòs, Serè, Esteve, Ondara, Portella (a l'Anoia), Trilla, Millars, Les Planes i Gilet— als quals ja han preparat i presentat informes tècnics contraris. Suposaran 78 nous aerogeneradors i una potència global de més de 350 MW. Deu dels projectes són de Naturgy, i un onzè parc, de Green Capital Power.
«Han començat a inflar la bombolla eòlica»
«No són els únics que el Departament de Territori ha posat en safata als promotors per acabar de trinxar les comarques que ja havien viscut una implantació d'energia eòlica completament caòtica i desmesurada», han criticat en un comunicat aquest dijous. «El festí eòlic a Catalunya ha atret especuladors que no saben què fer amb el capital provinent de la ja trencada bombolla immobiliària i han començat a inflar la bombolla eòlica amb el nou decret», han denunciat.
Des de GEPEC consideren que la nova normativa equipara el decret 16/2019 amb rang de llei i «se salta a la torera normatives de rang superior», com el text refós de la Llei d'Urbanisme, la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental, la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat i altres normatives estatals que «posen contra les cordes el marc constitucional de competències entre l'Estat i Catalunya».
De fet, el nou decret permet que les tramitacions energètica, ambiental, urbanística i paisatgística es facin conjuntament, que es tramiti la instal·lació amb la línia d'evacuació d'energia a la xarxa, o que es tramitin projectes híbrids que combinin energia eòlica i solar fotovoltaica que comparteixin la línia d'evacuació de l'electricitat generada. També va acompanyat d'una ponència d'energies renovables, a través de la qual es fa una consulta prèvia a tots els municipis perquè puguin dir-hi la seva abans que el Govern doni llum verda.
Però els ecologistes denuncien que, aprofitant «el buit competencial» que existeix en els projectes d'entre 30 MW i 50 MW, «alguns projectes s'estan tramitant per la via autonòmica a través d'unes empreses determinades, i per la via estatal a través d'unes altres, però casualment al mateix lloc». Des de GEPEC han advertit que lluitaran per aturar «aquest nou desgavell legislatiu», al costat dels ajuntaments i de les entitats que s'estan organitzant, com la plataforma d'Afectades per la Concentració d'Aerogeneradors, entre d'altres.
Assenyalen que la generació d'energia s'ha de portar prop dels llocs on es consumeix per reduir els impactes ambientals a la biodiversitat i minimitzant els danys al paisatge que han patit zones com la Terra Alta, amb gairebé 200 aerogeneradors instal·lats. «És completament intolerable que es faci servir l'argumentació de la transició energètica i la crisi climàtica per destruir territoris on s'ha optat per la conservació dels seus valors naturals, del seu paisatge i on es proposa un model socioeconòmic basat en la capacitat de decisió pròpia», afirmen.