El desolat paisatge que presta l'Administració de l'Estat a Girona és preocupant. Un erm de places sense adjudicar i una fugida constant de funcionaris que, per múltiples factors, es cansen de viure al municipi. Segons 'El Confidencial', a l'oficina de Fons de Garantia Salarial, encarregada de gestionar el pagament de salaris pendents i indemnitzacions, només hi roman l'advocat. Tothom acaba marxant. A Ripoll, Sant Feliu de Guíxols i la Bisbal de l'Empordà, de fet, les oficines d'ús del SEPE han tancat portes durant diversos dies consecutius per falta de treballadors.
Quan s'ofereixen places ningú les cobreix. És el cas de la Direcció General de Trànsit de Girona, entre altres, que fa mesos que compta 13 vacants sense aspirants. En la prefectura han passat de tenir gairebé 40 empleats en 2016 a una dotzena actualment. «Actualment entres al portal de la DGT i no et citen perquè de nou finestres només podem atendre'n dues. Amb sort et citen per a després de tres mesos», assenyala un funcionari.
Des de l'any 2002, Girona ha perdut 397 efectius, un 28% del total. Això es tradueix a què ara hi ha un funcionari per cada 724 persones, mentre que a Espanya la mitjana és d'un per cada 238. «Estem en situació de col·lapse, de mort clínica. La mitjana d'edat dels funcionaris de l'Administració de l'Estat a Girona és de 55 anys. Hi ha molta gent a punt de jubilar-se i cap reemplaçament. Si no vénen joves, l'Administració s'enfonsa», lamenta un dels treballadors que vaticina l'extinció.
«Els funcionaris veuen Girona com un lloc molt car per a viure, considerant els sous que cobrem en l'Administració. Els lloguers, la compra diària, el transport. Molta gent ha de compartir pis els anys que passa a Girona. Hi ha funcionaris de 35 i 40 anys compartint pis. Així que quan veuen l'opció de tornar a les seves províncies o acostar-se una mica més a les seves famílies, encara que sigui com a interins, no ho dubten», assenyala Rafael Sánchez, president provincial de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF).
«No hi ha gairebé cap» funcionari català
El panorama desèrtic provoca el triple de treball pels que hi romanen, que, immerescudament, suporten les queixes justificades de la gent que no pot ser atesa amb la immediatesa que hauria d'oferir l'Estat. Una altra dada que sorprèn —tot i que no massa— és que els funcionaris catalans són una merla blanca, «no hi ha gairebé cap». A part de la poca tradició a opositar en la comunitat, no és d'estranyar, ja que la Generalitat ofereix salaris de fins a un 30% més elevats per exercir el mateix treball: 21.000 euros més pel mateix càrrec.
El procés pot haver agreujat la situació
«Als voltants de Girona un pis no baixa de 600 euros de lloguer i el salari base no arriba a 1.000 euros més complements. És una misèria», explica una de les funcionàries catalanes que queden a la província. Per si no fos prou, «et trobes la barrera de l'idioma, però t'acostumes i la gent sol ajudar-te», explica una treballadora que afegeix que es produeix «un xoc mental» en arribar. Cal destacar que, malgrat que en alguna ocasió reben, inevitablement, retrets per no ser atès en català, «el normal és que la gent sigui comprensiva», tal com afirma un funcionari.
Ara bé, en aquest sentit, és cert que el procés ha ajudat al fet que s'opositi encara menys? Pot ser, però no sembla ser determinant. «L'ambient no és tan dolent com ho pinten, diria que al contrari», conclou el mateix treballador.