Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'arxiu d'un allau

La glacera de l’Aneto podria ser història de cara al 2040

El canvi climàtic és el principal causant del desgel accelerat de les glaceres del Pirineu, les quals res tenen a veure a com eren ara fa un segle

Imatge d'arxiu d'un allau
L'evolució de les glaceres és un indicador clau per tal de fer un seguiment del canvi climàtic | Redacció

 

La serralada del Pirineu i les seves glaceres pateixen cada vegada uns estius més calorosos i uns hiverns de temperatures menys fredes. La de l’Aneto, tot i ser de les més grans, no en queda al marge, i així ho corroboren unes imatges recents. Ara les glaceres situades a la cara nord, des del Balaitus, a la Vall de Tena, fins a l’Aneto presenten el panorama més preocupant del que portem de segle.

El cas és que les  fortes calorades dels passats mesos de juny i juliol  han deixat al descobert tot el que durant centenars d’anys quedava ocult sota la neu i el gel. Allà on imperava el blanc només queden restes de gel fosc fossilitzat, roques esquinçades i brossa, fet que fa perdre tot l’encant d’un paratge que és únic.

L’hemeroteca parla per ella mateixa

A l’Edat Mitjana, la Terra es trobava immersa en un clima més càlid, en aquell cas per causes naturals. També fruit d’un cicle natural, anys després, cap al segle XVI, va encetar-se un període més fred  que faria que fins avui en dia les principals serralades del món mantinguessin els cims més alts coberts de gel i neu.

Jordi Camins, expert en glaceres i observador des de fa més de 30 anys del retrocés d’aquestes als Pirineus, constata que al ritme actual estem a només 20 anys de perdre la majestuosa glacera de l’Aneto, cap a l’any 2040. També podria ser el cas de la glacera més important del Pirineu, la glacera d’Ossoue, situada a l’Occitània francesa. Per descomptat de la resta, si és que encara es poden catalogar de glaceres.

Els glaciòlegs calculen que  l’Aneto pot estar perdent vàries hectàrees de gel i entorn del metre de gruix cada any. Malauradament, lluny quedaran els paisatges glacials que reviuen  les fotografies dels vells exploradors espanyols i francesos que s’atrevien a encarar les muntanyes tot i les dificultats de caminar sobre el gel i les inclemències del temps.

Les imatges que s’estan prenent ara contrasten amb qualsevol de les que hi pugui haver a l’hemeroteca de fa 10 o 20 anys. L’escalfament global i, al seu torn, la humanitat, serà responsable de la pèrdua d’aquest valuós patrimoni paisatgístic. Sens dubte, sembla que és massa tard.

També et pot interessar...