La natura també contamina i molt. Aquesta és la conclusió que s’extreu del treball que han dut a terme investigadors de la Universitat de Lancaster, al Regne Unit, que determina que una glacera d’Islàndia emet una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen a l’escalfament global.
En concret, es tracta de la glacera Solheimajokull del país nòrdic, pertanyent al volcà Katla. Segons l’estudi, que ha estat publicat a la revista ‘Scientific Reports’, quan aquesta glacera es desgela a l’estiu genera fins a 41 tones de metà al dia, una quantitat molt gran de contaminació que, sumada a la que generem els humans, fa accelerar el canvi climàtic derivat de l’escalfament global.
De fet, la natura sempre ha contaminat, però tot està equilibrat i la Terra ha sabut contrarestar aquests gasos. El problema actual és que el planeta no te recursos suficients per regular la gran contaminació que genera l’home. L’escalfament que en deriva fa que també els desgels siguin més freqüents, cosa que fa que aquesta glacera també perdi més gel del normal i, en conseqüència, contamini més.
Tanta contaminació com 136.000 vaques juntes
Perquè ens fem una idea, la contaminació que emet diàriament aquesta glacera equival a la que generen 136.000 vaques alhora. L’emissió de 41 tones de metà al dia per part de Solheimajokull també es equiparable a 20 vegades els gasos que emeten tots els volcans d’Europa junts, cosa que demostra la magnitud de la situació.
De fet, la concentració més elevada d’emissions es troba just on el flux de l’aigua surt de sota de la glacera i accedeix al llac. Així ho han determinat els investigadors després de realitzar proves a l’aigua d’un dels llacs que es forma gràcies al desgel. Segons sembla, no seria directament el volcà el que emet el metà, com sol ser habitual, sinó que serien les condicions que propicien que els microbis prosperin i alliberin metà.
Aquest estudi conclou que les emissions de la glacera podrien contribuir a l’augment de la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i a l’escalfament global, tot i que, com ja hem dit, la mà de l’home és crucial perquè aquest alliberament de metà tingui més o menys repercussió en un futur.