El Govern de la Generalitat ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms i la delimitació del seu entorn de protecció. L’aprovació ha estat un tràmit legal després que la Direcció General del Patrimoni Cultural ho fes públic el juliol del 2018 a través de l’aprovació inicial. El temple és un exemple singular d’arquitectura religiosa entre el període de transició del gòtic tardà al renaixement català.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
L’alcalde de Riudoms, Sergi Pedret, ha recordat que tot i fer-se oficial aquest dimarts 17 de setembre, l’església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms ja compta amb la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional des del passat estiu i que les actuacions que s’han fet fins ara ja han hagut de passar per Cultura. Més enllà d’això, Pedret s’ha mostrat totalment satisfet amb la decisió del Govern de la Generalitat que serveix per tancar tot el procés administratiu de la declaració.
El gran edifici actual, que pertany a l’Arquebisbat de Tarragona i que està dedicat a Sant Jaume Apòstol, és una gran obra gòtica renaixentista. Es tracta d’una església amb planta de nau única sense transsepte, amb sis capelles laterals entre els contraforts i capçada per un absis poligonal. Entre les capelles, de diferents estils, cal destacar la capella del Beat Bonaventura, d’estil renaixentista i coberta amb volta de canó amb cassetons policromats.
La primera notícia de la construcció de l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol data del 1576. A partir del 1588 col·laboren en la construcció els mestres d’obres Pere Blai, de Barcelona, i Joan Sans, de Biscaia, que al mateix temps construïen l’església d’Ulldemolins. El monument es va consagrar el 1617, però el campanar no es va finalitzar fins a l’any 1877. A l’inici de la Guerra Civil, l’edifici va ser saquejat i incendiat i no es va tornar a destinar al culte fins al 1942.
L'església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms pertany al grup d'esglésies relacionades amb l'Escola del Camp de Tarragona. Aquest grup d'esglésies tenen en comú trets arquitectònics característics molt semblants, com l'existència d'una sola nau central de creueria, l'absència d'un transsepte, l'ocupació dels contraforts en el primer nivell de les capelles laterals, l'obertura de finestres de dimensions reduïdes en el segon nivell o la portalada com a element rellevant de la façana.