La Conselleria d'Economia del Govern Puigdemont va intentar obtenir dades fiscals de persones i empreses l'any 2017 a través dels Mossos d'Esquadra. Així, el departament va demanar a la policia catalana poder tenir accés a la base de dades policials dels hotels i a les investigacions per estafa o frau fiscal. El major del cos, Josep Lluís Trapero, ha explicat aquest dimarts durant el judici a l'Audiència Nacional que ell s'hi va negar perquè era informació confidencial de la policia.
Economia també es va interessar
A finals de juliol del 2017 Trapero va rebre un correu electrònic del secretari general d'Interior Cèsar Puig parlant d'una reunió "molt tècnica" amb la Conselleria d'Economia. El cap del cos havia pensat prèviament que la trobada seria per tornar a tractar una qüestió que ja li havien plantejat anteriorment per tal de començar a bastir la hisenda catalana. Amb anterioritat ja li havien demanat accés a la base de dades de persones allotjades en establiments turístics, que la policia té per trobar persones buscades per la justícia. El Govern el volia per tenir accés a dades fiscals d'empreses i persones, però Trapero va rebutjar la petició perquè considerava que eren dades policials, i no pas per obtenir informació fiscal.
Per altra banda, també va demanar als Mossos poder conèixer els noms de persones i empreses investigades per estafa i frau fiscal, però Trapero també s'hi va negar perquè era informació judicial, i només es podia donar si l'autoritat judicial donava permís.
Per tot això, a la reunió de finals de juliol del 2017Trapero hi va enviar el cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal i el cap de l'àrea de blanqueig i estafes. En acabar la reunió, els dos comandaments "es van quedar a quadres" perquè la trobada era per parlar sobre un futur desplegament dels Mossos d'Esquadra en cas d'assumir competències plenes en duanes.
El pla Àgora
Pel que fa al pla Àgora, Trapero ha dit que hauria estat una "barbaritat" que el conseller d'Interior del moment, Joaquim Forn, "hagués opinat sobre una mesura operativa concreta". "En això, no s'hi posarà un conseller", ha dit, tot i que sí ha explicat que Forn va fer una aportació que no es va recollir. "La podria haver imposat, hi tenia tot el dret del món, era el responsable de seguretat de la Generalitat", ha assegurat. Trapero ha defensat que el conseller pugui fer aportacions que no siguin mesures operatives ni en un pla que respongui a actuacions judicialitzades.