El govern i els sindicats espanyols han acordat una pujada de les cotitzacions que paguen els treballadors i les empreses per sostenir les pensions. L'acord no compta amb el suport dels empresaris i suposa un augment de la cotització a la Seguretat Social fins al 2032. Un fet que impacta directament les nòmines de final de mes.
La modificació s'emmarca en el pla de reforma de les pensions que durà a terme el govern de Pedro Sánchez. L'objectiu és poder fer front a la despesa de les pensions de cara al futur sense haver de baixar la quantia. Per això, la prioritat és tornar a omplir el fons de reserva, que havia quedat sota mínims durant els últims anys.
En el marc de la reforma que tirarà endavant el govern, s'ha aprovat l'augment de les cotitzacions per costejar el sistema públic de pensions. A partir d'ara, els treballadors i les empreses hauran d'aportar més diners per garantir la supervivència de les pensions públiques. Això tindrà una clara repercussió a efectes pràctics.
Com quedarà el teu sou?
Govern i sindicats han aprovat pujar les cotitzacions un 0,6 % a partir del 2023. Així, hi haurà un augment del 0,5 % de la cotització de les empreses i un 0,1 % dels treballadors. A hores d'ara, les empreses carreguen amb el 23,6 % de la base de cotització, mentre que els treballadors cotitzen un 4,7 %.
Amb el nou canvi, les empreses passaran a cotitzar el 24,1 % i els treballadors el 4,8 %. Per a un treballador amb la base mínima de cotització, 1.050 euros al mes, suposarà 1,05 euros menys a la nòmina (12,6 euros menys a l'any). Per a empleats amb màxima cotització, 4.070 euros al mes, la pèrdua serà de 4,07 euros al mes, és a dir, 48,84 euros a l'any.
Quan entrarà en vigor?
La mesura té com a objectiu augmentar les arques del fons de reserva de les pensions, que es troba en crisi. Els diners extres que s'aconsegueixin amb l'augment de la cotització serviran per assegurar el sistema de pensions a partir del 2033. Es tracta d'una data crítica, ja que pertanyerà a la jubilació de la generació del 'baby boom'.
El govern espanyol tem una fallida del sistema públic de pensions davant la previsió d'una jubilació massiva de ciutadans el 2033. Per intentar evitar-ho, s'introduiran les noves cotitzacions, que entraran en vigor el 2023. La mesura estarà vigent durant una dècada, fins a finals del 2032.
Garanteix el futur de les pensions?
El 2023, el govern avaluarà les previsions de despesa de la Seguretat Social i, en funció de la situació, podria agafar dos camins. En el millor dels casos, no hi hauria d'haver un envelliment més gran que obligui a augmentar la despesa. Així, la recaptació per al fons de reserva serviria per reduir les cotitzacions o pujar les pensions.
En canvi, si es produeix una desviació de la previsió de la despesa en pensions, la recaptació del fons de reserva es destinarà a cobrir aquest augment. Per tant, l'augment de les cotitzacions el 2023 serviria per fer front a una pujada de la despesa sense disminuir la quantia de les pensions.
Quina quantitat recaptarà el govern?
Amb la pujada de les cotitzacions, el govern calcula omplir la guardiola de la Seguretat Social fins als 50.000 milions d'euros. Durant el seu apogeu, va arribar a tenir 67.000 milions, però amb la crisi econòmica es va buidar fins als 2.000 milions d'euros que hi ha ara. Un fet que posa en risc el sistema públic de pensions.
Per evitar una fallida, el govern i els sindicats han acordat augmentar les cotitzacions dels treballadors i les empreses. La proposta no ha obtingut el suport de la patronal, que s'ha desmarcat en considerar-la «insuficient». Adverteixen que la mesura no garanteix la supervivència del sistema i que necessitarà mesures addicionals.
Bona o mala notícia?
L'oposició ja ha reaccionat a l'augment de les cotitzacions i el més dur ha estat el PP, que l'ha definit com «un impost a l'ocupació». Han advertit que els treballadors tindran menys renda disponible a les seves nòmines. A més a més, consideren que és una mala notícia per a l'estabilitat econòmica del país.
Els contraris a la proposta del govern adverteixen que la mesura suposarà una reacció en cadena. Afectarà negativament la contractació i la creació de l'ocupació. Creuen que la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors farà que es consumeixi menys i la crisi econòmica s'agreugi.
VÍDEO DEL DIA