El govern espanyol ha fet un pas definitiu per aprovar les pensions del futur. Els socis de la coalició, PSOE i Unides Podem (UP), han arribat a un acord després de setmanes de discretes negociacions. Aquest divendres han convocat els agents socials per rebre el vistiplau.
El ministre de Seguretat Social i impulsor de la reforma, José Luis Escrivá, ha obtingut llum verda tant de Brussel·les com del partit UP. L'acord permet tirar endavant la segona i última fase de la reforma, que també era la més polèmica. Els agents socials debatran ara els últims detalls.
Per arribar a l'acord, Escrivá ha hagut de renunciar, en part, a l'ampliació de la base de càlcul. UP ha anunciat l'acord presumint-ne: «Ampliem drets a les i els pensionistes i garantim la sostenibilitat del sistema gràcies a l'augment d'ingressos», ha dit Ione Belarra.
La reforma de les pensions: una mesura polèmica
L'ampliació de la base de càlcul de les pensions era el motiu principal de discòrdia entre socis de govern espanyol. El ministre proposava ampliar la base de càlcul, cosa que a la pràctica suposava pensions més baixes en la majoria dels casos. Per arribar a l'acord, ha hagut de recular-ho.
PSOE i UP han acordat una fórmula intermèdia en què durant vint anys coexistiran el sistema actual i el nou. Per tant, l'actual còmput de 25 anys conviurà amb un de nou de 29 i l'opció d'eliminar els pitjors anys. Els pensionistes cobraran la millor paga que surti en comparar els dos exercicis.
Els treballadors amb una carrera professional ja avançada poden mantenir el sistema anterior per no perdre poder adquisitiu. També beneficia els més joves, ja que en els treballs actuals la fase final no sempre és la millor. Aquest sistema més flexible sʻadapta a carreres menys lineals.
Altres novetats de l'acord
La proposta del ministre responia a les pressions de Brussel·les per retallar la despesa en pensions. Tanmateix, hi havia la resistència del partit morat i la por a l'impacte que podia tenir la mesura a les portes d'unes eleccions. Finalment, s'ha trobat una solució intermèdia.
La coexistència dels dos models durant vint anys suposarà un augment de la despesa en pensions. Per rebre llum verda de la Comissió Europea, el ministre ha hagut «d'ajustar altres elements del sistema», per exemple: prorrogar l'augment de les cotitzacions del 2032 fins a l'any 2050.
A més, l'acord inclou l'eliminació del límit de les bases màximes de cotització perquè les rendes més altes paguin més i se n'obtinguin més ingressos. Es milloren les pensions no contributives i s'impulsen noves iniciatives per cobrir les llacunes de cotització d'algunes carreres professionals.
Optimisme al govern d'Espanya
La segona fase de la reforma de les pensions completa els canvis ja aprovats de la primera fase. Aquesta incloïa la revaloració de les pensions amb l'IPC, l'impuls dels plans de pensions d'ocupació i el canvi de cotització dels autònoms. Amb aquest darrer acord es tanca el cercle.
Els agents socials negociaran avui els últims detalls: les pensions mínimes, millores en les cotitzacions i mesures per a la bretxa de gènere. La intenció és arribar avui a un acord definitiu. Si tot surt com estava previst, el ministre compareixerà dimecres per exposar-ne els resultats.
El govern espanyol afirma que amb aquesta reforma es garanteix la sostenibilitat del sistema sense restar poder adquisitiu als pensionistes. La realitat és que la guardiola de les pensions està en risc de fallida i les pensions del futur no estan assegurades. Aquesta darrera realitat compta amb dos problemes principals. El primer és l'envelliment de la població, que fa que no hi hagi prou cotitzacions per pagar tantes pensions. El segon és la inestabilitat del mercat laboral juntament amb el dèficit de la Seguretat Social. Per això, entre els espanyols hi regna el pessimisme sobre les pensions del futur.
Els 5 grans canvis de les pensions
Amb l'aprovació de la segona fase, el govern d'Espanya dona per finalitzada la reforma de les pensions. Les noves mesures s'afegeixen als canvis que ja han entrat en vigor els darrers mesos. Aquests són els cinc grans canvis de les pensions d'ara endavant:
1. Revaloració amb l'IPC
Des de l'1 de gener de 2023 les pensions es revaloren cada any tenint en compte l'evolució dels preus. Enguany la inflació ha provocat un augment del 8,5% de les pensions contributives. Amb aquest nou mecanisme desapareix la pagueta, que era un mètode compensatori.
2. Jubilació anticipada i demorada
El nou sistema de pensions a Espanya castiga la jubilació anticipada i premia la jubilació demorada. Els treballadors que es vulguin retirar abans obtindran pensions més baixes i els que es jubilin més tard, una bonificació. L'objectiu és tenir com més persones cotitzant millor.
3. Canvi de la cotització dels autònoms
Per garantir més ingressos, el govern d'Espanya ha introduït un canvi a les cotitzacions dels autònoms. El nou sistema estableix una sèrie de rangs per ajustar la cotització dels autònoms als seus ingressos reals. A la pràctica, la majoria pagaran més en la quota mensual.
4. Retard de l'edat de jubilació
Cada cop ens jubilarem més tard i amb condicions més dures per accedir a una pensió contributiva. Actualment, l'edat de jubilació és de 66 anys i quatre mesos per a les persones que tinguin cotitzats menys de 37 anys i nou mesos. I de 65 anys per a les persones amb almenys 37 anys i nou mesos cotitzats.
5. Ampliació de la base de càlcul
Durant vint anys coexistiran les bases de càlcul a 25 i 29 anys. Dels dos exercicis, els treballadors podran escollir els millors anys perquè la seva pensió no perdi poder adquisitiu. Passat aquest temps, s'hi imposarà una base de càlcul àmplia adaptada.
