La celebració de les eleccions catalanes del pròxim 14 de febrer penja d'un fil. La situació epidemiològica que viu Catalunya fa pensar que el més normal sigui un ajornament dels comicis per dos o tres mesos després. Encara que no hi ha res oficial, cada vegada sembla que aquesta possibilitat estigui més a prop. En aquest sentit, segons explica 'El Periódico', el govern espanyol no té previst recórrer la hipotètica suspensió. En tot cas, estan a l'espera de veure com el Govern justifica legalment l'ajornament i més tenint en compte quan al País Basc i Galícia sí que es van celebrar les eleccions durant la primera onada.
«Molta cautela davant una falta de previsió legal. Suspendre la democràcia és greu», ha indicat el ministre de Justícia, Juan Carlos Calvo, aquest matí en declaracions a 'Ràdio 4' i 'La 2'. «Si no queda més remei, es podria fer. Però és una cosa molt, molt delicada», ha afegit. Malgrat això, el ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, explicava fa uns dies que «la decisió correspon al Govern i als partits catalans», en referència a la reunió que tindrà lloc aquest dimarts on es decidirà si s'ajornen o no els comicis.
Segons explica el citat mitjà, fonts del govern espanyol van aclarir que Campo només volia expressar els seus dubtes legals de l'ajornament i que havia parlat «gairebé més com a jutge que com a ministre» i que encara falta per conèixer la justificació de l'ajornament.
Quines diferències hi ha amb les eleccions del País Basc i Galícia
Cal recordar que el passat 5 d'abril havien de tenir lloc les eleccions del País Basc i Galícia i que finalment els comicis es van acabar celebrant el 12 de juliol. En aquest cas, però la convocatòria es va fer abans del confinament i s'havien de celebrar amb un toc de queda domiciliari. A més, van ser els respectius presidents, Iñigo Urkullo i Alberto Núñez Feijóo, els qui van fer la convocatòria. D'altra banda, cal recordar que hi va haver un consens total dels grups polítics per ajornar les eleccions.
En canvi, a Catalunya, les eleccions han arribat després que el president, Quim Torra, fos inhabilitat i JxCat i ERC no presentessin cap nou candidat. La convocatòria electoral va ser pràcticament automàtica. És en aquest punt on les possibilitats d'ajornar els comicis estan més limitades, segons 'El Periódico'.
Aquest divendres se celebrarà la reunió per decidir si se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Si hi ha consens entre els partits per tal d'ajornar els comicis, tal com va passar al País Basc i Euskadi, la decisió seria més senzilla. Malgrat això, sembla poc probable que hi hagi un acord de totes les formacions polítiques. De fet, segons el rotatiu un dels partits que està en contra de l'ajornament és el PSC; que seria qui ho recorreria davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Alba Vergés assenyala que la decisió final s'ha de prendre a la taula de partits
Aquest dijous al matí, el Govern ha anunciat que prorroga les restriccions actuals per frenar la Covid-19 una setmana més. Preguntada per les eleccions del 14 de febrer, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que el seu departament no té la darrera paraula sobre aquestes i que la decisió final s'ha de prendre a la taula de partits. Tot i això ha recordat que per aquelles dates Salut treballa amb un escenari d'un «creixement d'UCI que pot arribar als 750 o 800».