Mentre els presos de l'1-O gaudeixen en plena campanya electoral del tercer grau penitenciari, que se'ls va aplicar el passat divendres, 29 de gener, la via dels indults continua la seqüència del seu tràmit al Tribunal Suprem. A finals d'any, la Fiscalia presentava a la sala presidida per Manuel Marchena els informes on s'oposava a concedir la mesura de gràcia als dotze sentenciats pels fets d'octubre de 2017 —els nou empresonats i Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó.
La setmana passada, Marchena va demanar els informes pertinents a l'Advocacia de l'Estat, al mateix temps que transcendia que el tribunal no tindrà en compte els informes ja presentats per l'acusació particular, Vox. Un cop els advocats de l'Estat enviïn al Suprem els documents reclamats, la sala sentenciadora que presideix el jutge Marchena redactarà els informes prescriptius que necessita el govern espanyol abans de prendre una decisió sobre els indults. Es tracta d'informes que, malgrat que cal esperar-los abans de prendre una decisió, no són de caràcter vinculant: l'executiu pot concedir els indults encara que s'oposi al criteri del tribunal sentenciador.
Un indult parcial, pendent de si s'aixeca també la inhabilitació
Mentre els tràmits continuen el seu curs, van 'in crescendo' les informacions que apunten les possibles solucions a la qüestió. És el cas, per exemple, del diari 'El Mundo', que aquest dilluns, 1 de febrer, deixa entreveure que la Moncloa estudia concedir un «indult parcial» als presos per l'1-O. Parla en concret del cas d'Oriol Junqueras. El president d'ERC és qui compleix una condemna més elevada pels fets de l'octubre de 2017: 13 anys de presó i d'inhabilitació per un delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació.
Segons 'El Mundo', l'indult parcial faria que Junqueras no hagués de complir els nou anys i nou mesos que encara li queden de pena de presó per complir —ha estat tancat durant tres anys i tres mesos—, però caldria esperar a la lletra petita dels indults per saber si la mesura de gràcia inclouria també l'aixecament de la pena accessòria d'inhabilitació, que impedeix a Junqueras tornar a exercir càrrecs públics fins el 5 de juliol de 2031. Segons el rotatiu, solucions similars són les que s'estudien també per a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El posicionament que adopti en les properes setmanes l'Advocacia de l'Estat pot ser clau, no tant per determinar els informes del Tribunal Suprem —tots els pronòstics indiquen que seran contraris a la mesura de gràcia, seguint el tarannà mostrat fins ara amb altres decisions com la classificació dels presos en tercer grau—, sinó per marcar la posició que pot prendre el govern espanyol, que és qui tindrà la darrera paraula. Serà el Consell de Ministres, amb Pedro Sánchez al capdavant, qui decideixi.