La llei d'Educació que prepara la ministra Isabel Celaá ja compta amb més de cent esmenes procedents dels dos socis del govern espanyol, PSOE i Unidas Podemos, que han acordat demanar més autonomia perquè els centres educatius puguin fixar horaris, establir espais i determinar què estudien els seus alumnes.
La reforma educativa que prepara l'executiu té com a principal objectiu substituir la Llei Wert i tornar al repartiment competencial anterior, on el govern central decidia el 55% de l'horari a les autonomies amb llengua cooficial i el 65% a la resta de regions, mentre que els governs regionals completaven la resta de temari.
Els partits del govern pretenen ara donar més poder als centres educatius, però aquesta és només una de les reformes que plantegen en una lleu d'educació amb qüestions importants, com el compromís amb la pública o repartir els alumnes amb necessitats pels centres. Però una de les esmenes que més crida l'atenció és la petició que no es pugui repetir curs més de dues vegades durant l'escolarització, una a Primària i una altra a Secundària. Això canviaria la llei actual, que permet repetir dues vegades Primària i dos a l'ESO, per tant un total de quatre.
A més, demanen que l'educació afectivo-sexual tingui un paper important en tots els centres, públics, privats i concertats, i que estigui present en totes les assignatures. En una mesura orientada a fomentar la igualtat en els alumnes des de ben petits, i persegueixen el seu blindatge perquè les famílies no puguin posar bastons a les rodes com va passar amb el pin parental.
Però les esmenes van un pas més enllà i demanen que es reconegui l'educació pública com l'eix vertebrador del sistema educatiu, quelcom que comportaria la pèrdua de pes de la concertada i l'augment dels llocs escolars a la xarxa de centres d'educació pública.
No a la reducció de ràtios
Una altra de les novetats té a veure amb els alumnes amb necessitats de suport educatiu, per les quals el govern espanyol demana una distribució més equilibrada. Per tant, s'esforça l'obligació de portar aquests alumnes també als col·legis concertats. Pel que respecta als alumnes amb discapacitat, es demana l'obligació d'oferir places a l'escolarització ordinària amb personal i recursos per atendre les seves necessitats. A més, asseguren que aquests diners no es traurà de les escoles d'educació especial.
Si les esmenes prosperen, la Inspecció Educativa no només farà un paper avaluador sinó també assessor, i la idea és que els seus membres puguin entrar als col·legis encara que no tinguin competències per sancionar. El que sí que tindran és una major independència, amb l'objectiu de reduir les desigualtats entre alumnes.
Finalment, el govern no té prevista una reducció de ràtios com demanava la comunitat educativa, amb Podem al capdavant. Ho justifiquen dient que és una competència que ja es troba reconeguda per les comunitats autònomes i per tant no hi ha necessitat.