Una mesa electoral en un dels simulacres del 14-F a Catalunya.

El Govern explica què passarà amb els col·lectius vulnerables que voten a primera hora

Es calcula que unes 100.000 persones vetllaran perquè les eleccions es puguin celebrar amb normalitat

El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña-López, ha garantit aquest dissabte que els col·lectius vulnerables que voten a primera hora no es quedaran a les meses electorals si hi ha vacants i no es poden constituir. El Govern calcula que unes 100.000 persones vetllaran perquè les eleccions es puguin celebrar amb seguretat, incloent-hi responsables dels col·legis electorals i de les administracions, Mossos i Policia Local.

Pel que fa als suplents, podran cobrir altres meses si la seva s'ha format, i en algun cas hauran d'agafar el cotxe, el metro o els ajudarà alguna autoritat a moure's d'un municipi a l'altre, ha explicat Peña-López al 3/24. «La gent que pensava votar a les 12.00 hores per si de cas. No passa res, pot anar a les 9 del matí tranquil·lament, que ningú els posarà en una mesa», ha dit el director general per tranquil·litzar la gent gran i les persones més vulnerables.

Pel que fa als suplents, ha explicat que Mossos i Guàrdia Urbana poden fer tasques de suport puntual, però no tant de forma generalitzada, perquè han d'estar als locals electorals. «El que haurem de fer és inventar-nos alguna manera de moure aquestes persones molt ràpid perquè entre les 9.00 hores i les 10.00 hores ha d'estar tothom a lloc», ha conclòs.

Rècord absolut de vots per correu

Rècord de peticions per a votar per correu al 14-F. Segons el departament d'Exteriors, encarregat del procés electoral, s'ha rebut un total de 284.706 sol·licituds de vot per via postal per a les properes eleccions del 14 de febrer, ara que ja ha acabat el termini. Es tracta d'una xifra total que supera totes les dades de sol·licituds rebudes en uns comicis a Catalunya i que confirma la tendència a l'alça que s'havia anat dibuixant.

La situació epidemiològica i les crides al foment del vot per correu han fet que la xifra es dispari. Aquesta modalitat de vot permetrà reduir la presencialitat als col·legis electorals el 14-F i fa possible exercir el dret a vot sense sortir de casa. La idea ha tingut bona acollida entre la població, fins a arribar aquesta xifra rècord de 284.706 sol·licituds, que representa més d’un 350% més que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 2017, quan se’n van acceptar 78.876. També és una xifra molt més elevada que les sol·licituds de vot per correu dels comicis del 2015 (107.421), del 2012 (63.142), del 2010 (45.000) o del 2006 (41.551).

De les més de 284.000 persones que han demanat el vot per correu per al 14-F, més de 80.000 ho han fet de manera telemàtica, una xifra que representa un 30% del total. Les eleccions d’enguany són les primeres en què es podrà votar sense sortir de casa, fent la sol·licitud de manera telemàtica mitjançant un certificat digital reconegut i sense necessitat d’anar a una oficina de Correus. A més, la ciutadania tindrà la possibilitat d’entregar el vot directament al treballador de Correus que li lliuri la documentació electoral al domicili.

Pel que fa als vots emesos, és a dir, persones que han sol·licitat el vot per correu i que ja han enviat el seu vot a la mesa, se n’han emès 133.148 fins avui. Aquesta també és una xifra molt superior als vots per correu ja emesos en el mateix període electoral del 2017, quan se n’havien emès 56.866. Els electors que votin per correu encara tenen fins al 12 de febrer per emetre el seu vot a la mesa.