Els transportistes afronten avui el seu 10è dia de vaga. El sector s'ha mobilitzat per reclamar mesures efectives i justes per continuar treballant. Les ofertes per part del govern espanyol no els acaben de convèncer i Pedro Sánchez podria prendre una mesura dràstica més aviat que tard.
L'acord triga a arribar
Des de l'Executiu s'ha ofert engegar un pla valorat en 500 milions d'euros. No obstant això, els convocants es queixen perquè no saben com els arribaran aquests diners que necessiten per compensar la pujada de preus dels combustibles.
El sector del transport és un dels més castigats. Té excés d'intermediaris, escassa regulació, denúncies de conductes abusives i una mitjana d'edat que supera els 50 anys. Això podria significar a llarg termini l'escassetat de conductors.
Amb la vaga, l'activitat habitual ha fracturat una part clau de la cadena de subministraments. Espanya està afrontant diferents problemes de desproveïment, mentre que nombroses empreses i sectors s'han sumat a les aturades.
Ja són diversos els productes que no poden ser transportats fins on es necessiten, com els lactis que estan sent rebutjats.
Hi ha prestatgeries als supermercats que s'han quedat pràcticament buides alhora que les fàbriques es veuen obligades a tirar aquells productes que no es reparteixen.
A això cal sumar-hi els pesquers, que romanen aturats. El sol fet de sortir a pescar els suposa una despesa insostenible.
A més, la pujada generalitzada dels preus i la crisi energètica dels últims mesos també estan deixant el país en un punt crític.
A Espanya, la vida s'encareix cada cop més, sobretot en el cas dels aliments i els preus dels combustibles.
Creixen les desavinences entre els partits polítics
Davant aquest escenari, la pressió social es multiplica. Les diferències entre partits polítics també es van incrementant. De fet, es multipliquen les veus que clamen solucions immediates i rebaixes als impostos, denunciant la «inacció» de l'Executiu de Pedro Sánchez.
El futur president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ho té clar. Ha clamat contra la gestió de la crisi i ha exigit la intervenció de l'Exèrcit i la Policia per pal·liar els efectes i establir «corredors segurs» per als aliments peribles.
Aquestes paraules han tingut el seu impacte i han contribuït, entre d'altres, que ja es parli de la possibilitat d'arribar a un nou estat d'alarma.
La veritat és que no seria la primera vegada. Ja va passar amb José Luis Rodríguez Zapatero el desembre del 2010 amb motiu del tancament de l'espai aeri per la vaga de controladors.
Alguns mitjans han assenyalat que Sánchez hi podria estar disposat «quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents».
Tot i això, de moment, el president de l'Executiu no s'ha pronunciat encara. El govern podria aplicar de manera immediata aquesta mesura després d'una reunió extraordinària. A diferència de l'estat d'excepció i de setge, no necessita la intervenció del Congrés dels Diputats.
Per la seva banda, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha descartat que l'Exèrcit intervingui en l'atur de transportistes per garantir l'abastament. De fet, ha assegurat que aquest escenari «no es pot contemplar en absolut».
«És el moment d'apropar les espatlles, negociar i buscar solucions», ha dit.
La baixada d'impostos no és la solució
La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha assegurat que una davallada generalitzada d'impostos «no resol cap dels problemes» actuals.
«Es poden abaixar els impostos. Però si això es veu absorbit immediatament per una pujada de preus de l'energia, el que fem és empobrir el sector públic sense tenir cap resultat positiu sobre la població», ha subratllat.
Mentrestant, la situació continua empitjorant cada dia i amb el 29 de març que va fixar el govern per aplicar les mesures encara massa lluny.