La lluita contra el càncer és un dels reptes més importants en el camp de la medicina i la investigació del nostre segle. Són moltes les persones que, malauradament, pateixen aquesta malaltia i qualsevol avenç sobre aquesta és molt esperançador.
L’Hospital de Sant Pau ha presentat aquest dimecres els resultats d’un assaig clínic en què 10 pacients malalts de Linfoma d’Hodgkin i No Hodgkin, càncer del sistema limfàtic, que no havien reaccionat a tractaments convencionals han respost positivament.
De fet, la meitat d’ells van veure com el càncer desapareixia completament del seu cos. El nou medicament és un tractament d’immunoteràpia que es fabrica a partir d’una cèl·lula blanca, un limfòcit, del mateix pacient.
Els pacients tractats provenen de diferents comunitats autònomes de l’Estat i d’altres països europeus com Itàlia, Àustria i Polònia. Els resultats suposen la Fase 1 de l’estudi i la base per a la Fase 2, els pacients del qual ja han començat a rebre el tractament a l’Hospital de Sant Pau.
El càncer desapareix
El tractament ha demostrat «tenir un excel·lent perfil de seguretat» i aporta unes dades preliminars d’una «altíssima eficàcia», ja que un 50% dels 10 pacients de l’assaig van tenir una resposta completa al tractament amb desaparició del limfoma.
El projecte ha estat liderat pel doctor Javier Briones, cap de la Unitat d’Hematologia Clínica de l’Hospital de Sant Pau i director del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau.
Una modificació genètica
Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau, un dels dos hospitals de Catalunya autoritzat a fabricar aquest fàrmac, es fabriquen a partir dels limfòcits T del mateix malalt.
Un cop extrets aquests limfòcits, que són un tipus de cèl·lula blanca, se’n fa una modificació genètica per incorporar-hi una proteïna que potencia la destrucció del càncer.
Aquesta proteïna rep el nom anglès de 'chimeric antigen receptor', i per això el tractament s'anomena CAR-T.
Aquestes cèl·lules T es generen després que el pacient hagi patit una infecció d’un patogen per primera vegada i tenen la missió de defensar el cos en cas que aquella mateixa infecció torni a l’atac.
Són poc nombroses a l’organisme, però viuen molts anys al nostre cos i són extremadament eficaces.
«Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotem d’una 'arma' que, cada cop que detecta les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini».
«Així hi haurà en el cos un detector i eliminador de qualsevol cèl·lula del limfoma de forma permanent que eliminaria una cèl·lula tumoral que tornés a sortir», ha explicat Briones, responsable clínic del projecte.
«En resum, és la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses», ha afegit el doctor.