L’esllavissada a la C-242 que va tenir lloc divendres passat a causa de les pluges a l'altura de Siurana, al Priorat, i que mantindrà tallada com a mínim un mes la carretera, continua portant cua, ja que, segons expliquen els veïns, aquest desastre feia temps que es veia a venir.
El despreniment va deixar anar roques enormes que van caure directament a sobre de la carretera i no va agafar a alguns conductors per poc, com ara l’Edu, un electricista de Reus que es va salvar per uns segons. Els experts asseguren que la pluja que va caure aquell dia va ser el detonant d’un problema que el terrenya arrossegava des de feia molt temps.
Un problema que els veïns feia temps que denunciaven
En declaracions a TarragonaDigital, Daniel Argilaga, un veí de Cornudella de Montsant, explica que els habitants del municipi portaven ben bé dos anys expressant al consistori la preocupació per la situació d’aquest talús, ja que temien que la gran roca que hi havia a dalt de tot s’acabés desprenent, com ha acabat passant.
«Quan passaves per la carretera es veia clarament que hi havia perill», explica Argilaga, afegint que en els últims anys hi ha hagut dos o tres accidents de trànsit per culpa de petits despreniments de roques amb ferits i tot, com ara una dona que va bolcar amb el seu 4x4. «No feia falta ser geòleg per veure que això cauria», assegura.
Finalment, la Generalitat, qui té la competència de les carreteres de Catalunya, va instal·lar fa uns mesos una malla protectora al talús, però ha resultat ser insuficient quan les grans roques han cedit. «Vaig passar una hora abans de l’esllavissada, podria haver agafat a qualsevol», lamenta Argilaga, que assegura que quan els treballadors que van instal·lar la malla aturaven els vehicles durant les obres, els veïns els advertien: «Que no veieu que això no aguantarà aquesta pedra?».
Un terreny molt erosionat empitjorat per la pluja
La malla protectora serveix per protegir la caiguda de pedres petites en un talús, però no pot evitar el despreniment de les grans roques, com és el cas. «Quan hi ha una caiguda de blocs grans, una malla no t’ho pot aturar», assegura en declaracions al TarragonaDigital el professor de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Bach.
En aquest sentit, Bach explica que la zona on han tingut lloc els fets té uns «factors condicionants» que fan vulnerable el terreny, com ara la morfologia del territori i els materials geològics que la componen, ja que són molt antics, de més de 250 milions d’anys d’antiguitat. Amb el pas del temps, aquests materials s’han anat fracturant i la pluja ha anat colant-se per les esquerdes, erosionant cada cop més les roques.
La mà de l’home augmenta el perill a la zona
El fet que la mà de l’home hagi fet un tall a la muntanya per construir la carretera fa encara més vulnerable el talús, que estava tan afectat que tan sols li faltava una petita empenta per acabar cedint. En aquest cas, ha estat la pluja que, tot i deixar tan sols entre 20 i 40 l/m² divendres passat, feia tant que no plovia que les roques no van poder aguantar la situació.
«La pluja va ser el desencadenant que va acabar fent vessar un got que s’havia anat omplint de mica en mica per altres factors», explica Bach, afegint que aquests fenòmens geològics succeeixen sovint en terrenys tan erosionats com els del Priorat, però que si es construeixen infraestructures, el perill augmenta de forma considerable per a les persones. «El terreny s’erosiona i acaba trobant la manera d’estabilitzar-se, però si l’home intervé fent talussos, augmenta el perill de desencadenament d'aquests processos», assegura, ja que el terreny es torna més inestable i hi ha més persones exposades a aquesta situació.
Un bon manteniment podria haver evitat l’esllavissada
Segons el que expliquen els veïns i els experts, es podria deduir que aquesta esllavissada es podria haver previngut o evitat, ja que els senyals d’alarma fa temps que ressonen a la zona. En aquest sentit, un manteniment més constant del terreny per part de la institució competent podria haver ajudat a gestionar aquesta situació.
«S’han de fer més revisions, i la millora de la seguretat en aquests casos passa per fer més inversions econòmiques», explica Bach, que creu que les mesures de prevenció s’haurien de fer sempre, independentment de si es tracta d’una carretera poc transitada, com és el cas de la C-242, com si estem parlant d’una autopista, sovint molt més protegida. «Si la construcció d’una carretera augmenta el perill d’esllavissades, llavors s’han d’incrementar les mesures de seguretat», assegura.
Preparar el terreny perquè això no torni a passar
Segons l’enginyer cap de la Secció de Conservació de la Generalitat, la C-242 romandrà tallada al trànsit com a mínim un mes entre la Venta de Pubill i Cornudella de Montsant amb pas alternatiu per un camí veïnal de doble sentit en paral·lel a la carretera principal. Els experts hauran de fer petites explosions controlades per poder treure totes les grans roques que encara hi ha sobre la carretera.
Habilitem un vial alternatiu a la carretera C-242 a #Cornudella de Montsant https://t.co/PfILSNPr3O
— Territori (@territoricat) 29 de maig de 2019
Però amb això no n’hi ha suficient, ja que també s’hauria de netejar bé la zona de la muntanya d’on van caure les roques per tal d’evitar que nous blocs cedeixin en un futur. «S’han de fer caure els blocs inestables, per exemple amb detonacions controlades, així com instal·lar bolons a les parets perquè les roques més resistents subjectin les més vulnerables», conclou Bach.