Cada dia, els éssers humans ens defensem contra microorganismes nocius de manera «silenciosa». Aquestes batalles que guanyem –en moltes ocasions sense adonar-nos-en– són el resultat d’una llarga història de coexistència i evolució amb nombrosos patògens. L’exposició a ells ha educat al nostre sistema immunitari per reconèixer i contrarestar la infecció i prevenir la malaltia.
Enfrontar-nos a agents infecciosos és un dels estímuls que reforça la nostra capacitat de defensa, a vegades més enllà del que imaginem. I el que passa quan l’organisme lluita contra la grip ens pot servir d’exemple.
Sessió d’entrenament immunitari
La grip és una malaltia produïda per quatre tipus de virus, que pertanyen a la família Orthomyxoviridae, que es classifiquen segons les característiques del seu genoma. Als humans els afecten principalment els virus de grup de tipus A i tipus B.
Malgrat el seu risc letal, enfrontar-nos a aquests virus i vèncer a la malaltia pot tenir un costat positiu.
Curar-nos de la grip pot comparar-se amb realitzar un entrenament que ens serveix per superar una prova concreta i saber com superar-la millor en el futur. Però, a més, ensinistra al nostre sistema immunitari per enfrontar-nos a amenaces similars, com altres virus de la grip, i també prou diferents, com altres virus respiratoris o inclús el càncer.
Entrenar les nostres defenses de manera no específica és un concepte conegut des de fa temps, però què determina la seva activació i els seus efectes són un tema d’estudi actual.
Un punt de llibre a l’ADN
El sistema immunitari es pot classificar en dos grans grups, l’adaptatiu i l’innat. Mitjançant les vacunes entrenem preferentment al primer. En canvi, per exercitar el sistema innat és necessari activar les cèl·lules que el componen o les seves precursores: els monòcits, les cèl·lules NK, els macròfags, les cèl·lules limfoides innates, les cèl·lules dendrítiques i els neutròfils. La instrucció d’aquestes cèl·lules es tradueix en una memòria immunitària innata o immunitat entrenada.
Substàncies que procedeixen de microorganismes o composts produïts per les nostres cèl·lules durant una infecció poden estimular la immunitat innata perquè reaccioni contra el que és percebut com a una agressió mitjançant l’expressió d’alguns gens. Aquest estímul deixa una empremta a l’ADN, com si es tractés d’un punt de llibre en un llibre que hem llegit prèviament.
Els «punts de llibre» es produeixen en forma de metilacions en l’ADN de les cèl·lules de la immunitat innata i modificacions d’histones, les proteïnes que empaqueten aquest ADN. Actuen com a senyals per localitzar més eficaçment determinats gens en cas que les nostres cèl·lules d’immunitat innata tornin a ser estimulades.
Aquest marcatge pot facilitar una resposta més ràpida i eficaç contra infeccions futures, però també pot desencadenar una sobreresposta inflamatòria amb efectes perjudicials.
Els efectes antitumorals de passar la grip (en ratolins)
Un article publicat recentment a la revista Nature descrivia un procés d’immunitat entrenada induït per una infecció. Els investigadors van inocular a ratolins un virus de grip que no arribava a ser letal. Un mes més tard, i després d’haver-se recuperat de la infecció, els animals van ser tractats per tal de generar tumors pulmonars.
I, sorprenentment, els ratolins recuperats de la grip desenvolupaven els tumors més lentament que els no infectats amb antelació.
La millor protecció antitumoral es dona per l’estimulació de la immunitat entrenada d’un tipus de cèl·lules denominades macròfags alveolars. Aquestes cèl·lules són les responsables de netejar i eliminar partícules o microorganismes que entren en els nostres pulmons quan respirem, i controlen la inflamació que es genera en reconèixer un agent estrany.
Durant una infecció aguda, molts macròfags alveolars moren, però els recuperem posteriorment. Aquesta recuperació ve marcada per la presència dels «punts de llibre» en alguns gens inflamatoris.
L’entrenament d’aquests macròfags depèn d’altres companyes, les cèl·lules NK. Aquestes actuen com a instructores durant la infecció pel virus de la grip, produint una citocina (proteïna que regula la resposta immunitària) denominada interferó gamma.
Aquesta citocina és com un bàlsam de Ferabràs per als macròfags alveolars: estimula la seva capacitat d’empassar-se i digerir per destruir les cèl·lules tumorals, fet que també podria millorar l’activació de la resposta immunitària adaptativa.
Aquest descobriment no suposa una solució a curt termini per tractar el càncer de pulmó, o dels tumors en general. Tanmateix, posa el focus en dues idees que poden revolucionar el tractament d’alguns tumors: els virus amb activitat immunoestimulant oncolítica –capaces d’activar el sistema immunitari per destruir selectivament cèl·lules tumorals– i l’estimulació de la immunitat innata antitumoral.
Durant els anys 50 i 60 del segle passat, la doctora Alice Moore va ser una pionera en estudiar els virus oncolítics en models animals. Ens trobem en les albors del seu ús per tal que el sistema immunitari humà ataqui i destrueixi específicament a cèl·lules tumorals. En aquest repte es troba la següent frontera de la immunoteràpia antitumoral.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.