Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge del desgel a Groenlàndia

Groenlàndia perd fins a 2.000 milions de tones de gel en un sol dia

Enguany, el desgel ha començat 3 setmanes abans del que és habitual registrant la fusió de gel més alta mai observada, una quantitat equivalent a més de 64 milions de piscines olímpiques

Imatge del desgel a Groenlàndia
Imatge del desgel a Groenlàndia | Arxiu

 

El gel de Groenlàndia s'està desfent a un ritme alarmant. No és estrany que, durant l'estació calorosa, aquest continent cobert de gel en el 80% de la seva superfície perdi part de la seva enorme capa congelada. Però el que no és habitual és que estigui passant a un ritme tan accelerat, fet que té en alerta a tots els científics.

El passat 14 de juny, Groenlàndia va perdre més de 2 giga tones de gel, o el que és el mateix, 2.000 milions de tones en un únic dia. És un desgel que es va produir, no només en poques hores, sinó que també molt abans del que estava previst, avançant-se fins a 3 setmanes de l'habitual. I és que l'època de màxim desgel té normalment lloc durant el mes de juliol.

El desgel anormal de Groenlàndia
Gràfic on es mostra el desgel anormal de Groenlàndia aquest juny | Centre Nacional de Dades de Neu i Gel, Universitat de Boulder, Colorado

 

Per fer-nos una idea aproximada del que suposa aquesta pèrdua de gel, la climatòloga i glaciòloga Ruth Mottram, de l'Institut Meteorològic de Dinamarca (DMIDK), va realitzar els càlculs del desgel terrestre produït durant aquest mes de juliol. Els resultats de les operacions són realment molt preocupants, i és que s'han arribat a desfer fins a 1.600 milions de tones de gel únicament terrestre, que equivalen a 64 milions de piscines olímpiques.

I és que la dada encara és més alarmant si tenim en compte que no inclou la pèrdua de gel marí ni la part provinent del despreniment d'icebergs a les plataformes gelades.

El desgel no s'atura

Fa dos anys, la glaciòloga ja va fer un càlcul global que mostrava com  la quantitat anual d'aigua que anava al mar era de 250 giga tones cada any, l'equivalent a la capacitat d'uns 100 milions de piscines olímpiques.  O, dit d'una altra manera, aquesta quantitat d'aigua seria la mateixa que arribaria al mar si cada habitant del planeta hi aboqués 4 litres per hora, amb una població mundial estimada de 7,4 mil milions de persones.

Segons els experts, la major part del gel que es fon correspon a la perifèria de la plataforma gelada, que a més de perdre superfície també s'està aprimant. Les observacions també mostren que les glaceres s'estan retirant als fiords.

2012: l'altre gran desgel sense precedents

No és la primera vegada que un esdeveniment de desgel catastròfic té lloc en aquesta gran illa. El juliol del 2012, va ocórrer un cas similar: en un període curt de temps, en pocs dies, el 97% de tota la capa de gel va registrar una fusió de la superfície. Les condicions càlides el 2012 van ser causades per un patró persistent d'alta pressió que va durar gran part de l'estiu.

Tot i això, les condicions d'aquell desgel es van produir en una escala de temps esperable, durant el mes de juliol. Però aquests dies del 2019, la capa de desgel es desfà molt abans de l'habitual, fins a tres setmanes.

Una de les imatges més impactants aquests dies, mostra als membres de l'equip científic de l'Institut Meteorològic Danès com viatgen a través del gel marí desfet per a recuperar els seus equips meteorològics. En ella s'observa diferents gossos tirant d'un trineu al fiord de Inglefield Bredning, situat al nord-oest de Groenlàndia, i es veu com els animals estan caminant sobre el gel desfet. Sembla que els gossos estiguin caminant sobre l'aigua.

La crescuda dels oceans, la conseqüència més directe del desgel

La capa de gel normalment guanya neu durant l'hivern i es desfà a l'estiu, però en les darreres dècades la seva massa ha anat disminuint considerablement. Segons dades recollides i analitzades pels científics fins al 2017, durant el període 2003-2011, la làmina de gel de Groenlàndia va perdre 234 km³ (234 giga tones) d'aigua a l'any, corresponent a una contribució anual de l'augment mitjà del nivell del mar de 0,65 mm.

Gràfic de l'increment del nivell del mar
Gràfic de l'increment del nivell del mar | Twitter

 

L'entrada a l'oceà d'aquestes grans quantitats d'aigua podria ser suficientment com per inundar moltes àrees costaneres on viuen milions i milions de persones a tot el món. A més a més, també tindria conseqüències directes amb el clima, ja que l'aigua dolça del desgel canviarà la salinitat dels oceans i comportarà canvis en les estructures dels corrents oceànics.

També et pot interessar: