El Diari de Tarragona publicava aquest passat diumenge un ampli reportatge, a cinc columnes en portada, titulat «¿Quién manda en Tarragona?». Cinc pàgines on el diari més antic de la ciutat es dedica a desgranar, amb un esquema en forma de galàxia, on és i qui representa el poder a la ciutat de Tarragona.
La crònica, basada en una suposada enquesta realitzada entre diferents persones amb ampli coneixement de la societat de la ciutat que, «de forma anónima ha emitido su opinión» situa les diferents institucions de Tarragona en un mapa d'òrbites al voltant del 'Poder'. En aquesta radiografia, que com reconeix el mateix mitjà, «quizá no tenga mucho rigor científico» hi apareix el Port, l'Església, la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació com a posseïdors del més gran poder a la ciutat, seguits de l'Ajuntament de Tarragona, el Nàstic, les Químiques i el mateix Diari de Tarragona, també molt propers al 'PODER' en majúscules sobre el qual orbiten tots aquests elements.
La Generalitat queda fora de la galàxia de poder tarragonina i la 'Societat Civil' navega per l'espai sideral sense cap mena de vincle ni proximitat amb els poderosos, segons el retrat de la societat tarragonina que fa aquest mitjà de paper, amb gairebé vuitanta anys d'història a l'esquena i una innegable capacitat d'influència en la societat tarragonina del segle XX, abans de la irrupció d'internet i dels mitjans digitals que han capgirat totalment les dinàmiques de consum de mitjans de comunicació entre els lectors —també entre els lectors 'poderosos'—.
«Para ser alcalde hay que ir a misa»
Entre les explicacions que dóna el mitjà per justificar la galàxia de poder tarragonina hi figuren idees com que «para ser alcalde de Tarragona hay que ir a misa», «algunas familias con otros intereses en el puerto y que se mueven en un mundo de cierta opacidad», «dos de los hombres con más poder en Tarragona no son de la ciudad, a toda vez que Josep Cruset és de Riudoms y Josep Poblet de Vila-seca. Eso sí, ambos pertenecen al PDeCAT». En relació a Josep Fèlix Ballesteros, el Diari de Tarragona li atribueix «el escaso liderazgo político que hay en Tarragona» i a la Generalitat la defineix com «un gobierno autonómico que ni está ni se le espera en la ciudad de Tarragona».
Societat civil «individualista i poc cohesionada»
Fruit del mateix anàlisi que el Diari de Tarragona fa de la societat tarragonina, defineix algunes persones i grups de famílies de 'Tarragona de tota la vida' que «no se muestran demasiado pero que ejercen un poder de influencia muy grande, sobre todo para que nada cambie y todo siga como está». Compara també la societat civil tarragonina amb la de Reus i per concloure apuntant al «nulo liderazgo de la sociedad civil tarraconense».
«Otras publicaciones menores»
Pel que fa al panorama mediàtic, el Diari no dubta en incloure's a la galàxia de poder que ell mateix construeix en el citat reportatge, com a agent poderós al qual «todos los entrevistados consideran que tiene poder por su gran repercusión». Desgrana aquesta idea assegurant que «a diferencia del gratuito y otras publicaciones menores, el Diari es leído por una capa social que es la que a su vez tiene capacidad de influencia en la ciudad».
Resposta del 'Diari Mes'
En clau mediàtica, una de les reaccions més contundents a la radiografia dels mitjans de comunicació que fa el Diari de Tarragona, s'ha produït avui mateix per l'altre diari de paper tarragoní, el Diari Més, que en una carta del diari posa en valor els seus lectors i els seus 24.515 exemplars, distribuïts pel Camp de Tarragona, enfront de les «poc més de 2.000 persones que van a buscar el diumenge el Diari de Tarragona al quiosc».
El diari Mes és manifesta «molest» per l'afirmació que fa el Diari de Tarragona, des de l'anonimat, assegurant que «els lectors del gratuït són d'una capa social poc rellevant per la seva capacitat d'influència». El diari gratuït de paper ho atribueix al «nerviosisme del Diari de Tarragona per la pèrdua d'influència», a la vegada que, encertadament, prefereix mesurar la «influència dels nostres lectors, no per classe social sinó per nombre de lectors».
Escassa repercussió del reportatge en l'àmbit digital
Que aquí es juguen dues lligues diferents, la dels mitjans de paper i la dels mitjans digitals és una evidència atenent a l'escassa repercussió que el reportatge ha tingut a les xarxes socials i entre el lector, cada cop més nombrós i d'una franja d'edat més àmplia, de mitjans digitals.
Rastrejant les xarxes socials i les interaccions que hi ha hagut al voltant del reportatge ha estat un contingut amb poca molt poca viralitat i tret d'algun tweet fent referència en to irònic o d'indignació pel reportatge per la fórmula escollida per fer-lo o per alguna de les afirmacions que s'hi fan, pocs lectors han reaccionat a aquesta galàxia de poder dibuixada pel Diari de Tarragona i que sembla més encaminada a recordar 'al poder' que el Diari de Tarragona vol seguir publicant cada dia el seu diari en paper.