Pocs coneixen la veritable història que carrega a l'esquena l'empresa de cava català més internacional. La companyia que ha repartit 100 milions d'ampolles per tot el món aquest últim any les ha vist de tots colors. Freixenet ha estat els últims anys sinònim d'expansió, però també de guerra familiar i traïció.
Actualment la família Ferrer té el 50% de les accions de l'empresa, tal com avança 'El Español'. L'altra meitat pertany a l'alemanya Henkell. Però no sempre ha estat així: la família fundadora havia perdut pràcticament el control sobre la companyia, que el 1911 un visionari com Pedro Ferrer Bosch, conegut com el 'Freixenet' pel nom de les terres vinícoles de la seva família, aixecava sense saber que estava fundant un imperi.
Pluja d'èxit després d'una dura guerra civil
Les coses es van posar crues per al negoci amb la guerra civil. Freixenet va ser nacionalitzada i el bàndol republicà fusellaria el pare i el seu major primogènit. Un cop dur per la firma de 'Freixenet', la seva dona, Dolors Sala Vivé, i els seus altres quatre fills.
Però Dolors i la seva filla gran, Pilar, arrancarien de nou el negoci en acabar la guerra, per sorpresa de tothom. José Ferrer, el petit de la família, marxava al Regne Unit per formar-se i tornava per posar-se al capdavant de la nova xarxa de cava. I tot va rutllar. I una finca de Sant Sadurní d'Anoia es convertia en un gegant amb 20 bodegues en sis països, una multinacional amb presència arreu del món.
El petit dels Freixenet va ser doncs l'artífex d'èxits com el Cordon Bleu, dels anuncis que any rere any tothom esperava i, en definitiva, de l'impuls internacional de la firma. Però el temps passa i Freixenet, als anys 60, rebia una nova generació, la tercera, el que seria l'inici d'una gran crisi familiar.
José Luis Bonet, fill de Pilar i, per tant, net del fundador, s'incorporava al capdavant de la companyia i uns anys després, José Ferrer decidia retirar-se i fer nou president del grup a Bonet. Però també va repartir poder a altres familiars, per evitar conflictes. Així, Enrique Hevia, fill de la seva germana Carmen, esdevenia vicepresident. I el seu fill, Pedro Ferrer, seria conseller delegat de Freixenet.
Ferrer, però, encara president honorífic, es mantindria sempre controlant el poder dels 12 nets del fundador en l'ombra, amb un 35% del capital i tot el suport de la seva germana Lola, sense fills, que també tenia un 21,6% de l'empresa.
La mort de la tieta Lola, desencadenant de la guerra familiar
La crisi arribava per a tots i feia perdre un 71% de les vendes a Freixenet, segons el mitjà citat. I amb els problemes econòmics, arribaven els problemes familiars. La relació entre cosins ja no era la mateixa. I sempre hi ha una gota que fa vessar el got; en aquest cas, va ser la mort de la tieta Lola, mítica i estimada per tots els treballadors a la finca de Sant Sadurní.
El seu 21,6% va ser repartit equitativament entre els familiars i la pèrdua o guany de poder entre ells desembocaria en una veritable guerra de poder. El grup, ara encapçalat pels Hevia, volia canvis i, per portar-los a terme, proposava nomenar un director general aliè a la família, idea que el seu tiet, José Ferrer, rebutjava per complet. Amb la mort de Pilar i Carmen, les dues matriarques de la firma, la divisió familiar es feia encara més extrema.
I Enrique Hevia entrava llavors en acció davant les negatives de Ferrer i començava a negociar la venda del 29% de l'empresa a la companyia alemanya Henkell, filial de vins espumosos d'Oetker Group. Els Ferrer, per la seva banda, negociaven amb el banc per aconseguir liquiditat i ampliar el seu capital, tot i que sense èxit, coincidint a més amb certa incertesa entre els inversos pel 'boom' independentista.
Finalment, el 2018 Henkell adquiria el 50,7% de la companyia per 440 milions d'euros, després de dos anys de lluita i de convenciments entre familiars, fent així efectiva la traïció definitiva a José Ferrer. Però d'entre tots, José Luis Bonet seria l'únic que finalment, després de tanta guerra, es mostraria fidel al seu tiet, José Ferrer, únic fill viu dels fundadors i actiu encara a l'empresa. Bonet protagonitzaria un gir inesperat a la venda per parts dels seus nebots, aconseguint de nou el control de Freixenet.