Després de situacions meteorològiques excepcionals, com la que ens va portar la borrasca 'Glòria' la setmana passada, surgeixen dubtes i preguntes sobre quin és el període de retorn d'aquests tipus d'episodis. Doncs, segons un estudi realitzar per en Josep Pascual, observar mediàtic de l'Estartit i que ha compartit TV3, la Costa Brava ha vist al llarg de 40 anys com els temporals de mar s'han duplicat.
En la gràfica es pot veure com des del 1966, el nombre de temporals a l'any gairebé s'ha multiplicat per dos, entre el 1979 i el 2019. Val a dir que, es considera temporal, quan les onades són superiors als 3 metres d'alçada, que és el moment a partir del qual no es recomana la navegació per a la majoria de les embarcacions. A la gràfica s'observa que a partir del 2000 s'ha anat incrementat el nombre de temporals. En destaca sobretot el 2003, amb 16 temporals.
D'altra banda, quant a l'alçada màxima de les onades, la tendència no és tan clara is'ha mantingut una mitjana d'uns 4 metres. Segons l'informe del Servei Meteoròlogic de Catalunya del balanç d'una llevantada històrica a Catalunya, es van arribar a registrar onades de fins a més de 7 metres al nord de la Costa Brava, a l'Estartit, de fins a 5,5 metres, i de 5 metres a Palamós. També a la costa central es van observar onades de 6 metres a poblacions com ara Premià de Mar i Badalona. I la boia situada a desenes de quilòmetres mar endins davant del delta de l'Ebre va assolir una altura significativa rècord de 7,6 metres.
Els grans temporals apareixeran amb més freqüència. Per tant, s'hauria de començar a pensar en com adaptar-nos o amb quina capacitat de resiliència podem afrontar la part posterior a un temporal. Cal saber què volem protegir i com volem la costa catalana en el futur. I, en conseqüència, treballar per aconseguir els objectius. En comptes de posar murs de contenció a la costa per protegir les nostres platges, caldria naturalitzar el nostre litoral.
- També et pot interessar: Les conques internes estan a punt a vessar després de la 'Glòria'