A l'última reforma de les pensions, la majoria de les novetats exposades pel ministre Escrivá sonaven força bé a simple vista. No obstant això, la lletra petita amagava una sèrie de detalls en què no van aprofundir i que afectaran els treballadors.
L'increment dels impostos per sostenir el sistema de la Seguretat Social va més enllà del que va anunciar el govern. Al pacte que es va aconseguir amb Brussel·les s'hi van incloure unes quantes clàusules inesperades.
En cas que el dèficit es desviï per sobre del previst s'aplicaran més impostos, a més de retallades. Cada tres anys caldrà fer una revisió dels comptes i l'executiu de torn serà l'encarregat de fer els ajustaments pertinents.
El ministre de Seguretat Social ha elaborat un pla de mesures consensuat amb les autoritats comunitàries. Hi tenen cabuda una sèrie de plantejaments que pretenen ser decisives en aquesta reforma de les pensions. El nou escenari que s'obre a partir d'ara, doncs, permetrà complir amb el compromís adquirit amb la Comissió Europea.
Això facilitarà que Espanya tingui accés a la quarta partida de fons 'Next Generation', que pujarà als 10.000 milions. Bàsicament, centrarà la proposta en un increment del període de còmput. Però, també inclourà una via quàdruple d'augment de recaptació per cotitzacions socials, recull ABC.
Més anys per calcular la pensió
En un primer moment, el govern havia proposat que s'enlairés de 25 a 30 el nombre d'anys per calcular la pensió. Volien que a més es poguessin descartar els dos pitjors. Finalment, van decidir decantar-se per dues opcions més de còmput que en principi resultarien menys perjudicials per al treballador.
Es donarà l'opció de calcular-la segons els últims 25 anys cotitzats, com ja apareix a la llei actualment. Però, també es permetrà que es faci aquest còmput prenent com a referència els últims 29 anys cotitzats. Tot i això, serà possible descartar els dos pitjors anys perquè se'n tinguin en compte 27.
Les mesures per augmentar els ingressos
Però, el govern també ha posat sobre la taula una sèrie de propostes per elevar la quantitat dels ingressos. Són, possiblement, la part més desconeguda de l'acord i afectaran força els futurs pensionistes.
Estan pensades per finançar l'augment de despesa que es desenvolupa a la primera part de la reforma de pensions. Sobretot, a causa de les revaloracions sobre la base de la inflació.
La primera alternativa consisteix en un augment anual paral·lel de la base màxima de cotització. Es durà a terme en funció de la inflació mitjana anual i haurà de tenir el vistiplau dels pressupostos generals de l'Estat. Aquest últim any, per exemple, ha implicat una pujada del 8,6%.
A això se li uneix a més un recàrrec addicional sobre aquesta base del 30% que es distribuirà durant 30 anys. La pujada anual plantejada a partir del 2025 és d'1,154 punts percentuals fins al 2050.
Alhora, la pensió màxima augmentarà en 0,115 punts percentuals. Això implica una desena part respecte a la base màxima de cotització per aquesta via.
Una de les grans novetats és la quota de solidaritat. S'aplica als salaris que es trobin per sobre de la base màxima. Aquest diari confirma que la cotització addicional per aquest concepte serà de l'1% el 2025. A partir d'aquesta data s'incrementarà un 0,25% fins al 2045. Des d'aquell any quedarà establerta al 6%.
Finalment, cal fer esment també de la pujada del mecanisme d'equitat intergeneracional. Aquesta mesura s'aplica sobre la nòmina de tots els afiliats al sistema, al marge dels guanys. Implica un 0,6% del sou, dels quals el 0,5% els assumeix l'empresa, mentre que el 0,1% restant és a càrrec de l'empleat.