Fins fa poc es pensava que la síndrome metabòlica (un conjunt de com a mínim tres components de risc cardiovascular que inclouen alt nivell de glucosa, colesterol, triglicèrids en sang i pressió alta) era una patologia que afectava exclusivament els adults. Però en 2017, l'Acadèmia Americana de Pediatria va alertar de la seva presència en edat infantil i adolescent.
Més recentment, el Grup de Treball de la Societat Europea de Cardiologia també ha emès un informe sobre la importància que la síndrome metabòlica –i en particular la hipertensió– està adquirint entre els nens, nenes i joves d'aquest continent.
Qüestió de (mals) hàbits
Encara que en alguns casos la tensió alta pot tenir un origen genètic, relacionat amb alteracions hormonals o amb malaltia renal, l'increment de la seva prevalença sembla anar en paral·lel a l'augment de l'obesitat, la transició alimentària (el pas de les dietes tradicionals a la dieta globalitzada) i el sedentarisme. Els estudis epidemiològics apunten en aquesta direcció, posant en relleu que aquest problema té molt a veure amb els hàbits de vida.
A Espanya, per exemple, la pressió arterial elevada afectava el 3,17% dels nens i al 3,05% de les nenes en edat escolar en 2013. Però aquestes xifres, que el nostre grup de recerca EPINUT de la Universitat Complutense va publicar en la Revista Espanyola de Cardiologia, s'han incrementat en dos punts percentuals durant l'última dècada.
Així, d'acord amb una nova recerca també efectuada per nosaltres, la prevalença d'hipertensió aconsegueix en 2022 al 5,3% dels nens i nenes entre 9 i 16 anys. En aquest últim estudi, que va comptar amb el suport de la Fundació Alimentació Saludable i de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l'Alimentació, s'han obtingut resultats que molt clarament posen de manifest les principals causes associades a aquest problema.
La dieta i el son, factors clau
Alguns números posen negre sobre blanc que la condició nutricional té molt a veure. Per exemple, la pressió arterial sistòlica mitjana augmenta de 99,2 mmHg en els escolars amb normopès fins a 135,8 mmHg en els obesos. I passa de 107,57 mmHg en els subjectes sense greix abdominal a 111,51 mmHg en aquells en què el perímetre de la cintura dividit entre la seva alçada sobrepassa el valor de 0,5, indicatiu d'adipositat visceral.
Continuant amb les xifres, un índex de massa corporal (que es calcula dividint el pes en kg pel quadrat de l'alçada en metres) d'obesitat multiplica per tres el risc de ser hipertens, mentre que un percentatge de greix per sobre del percentil 97 duplica les possibilitats de tenir la pressió alta.
Dormir menys del necessari és un altre factor implicat. En l'estudi es va comprovar que un descans insuficient (menys de 8 hores de son) multiplicava per 1,5 el risc que els menors patissin pressió arterial elevada. La restricció del son té conseqüències pernicioses perquè, entre altres efectes hormonals, augmenta la concentració de cortisol i ghrelina alhora que disminueix la leptina, provocant més sensació de gana durant el dia.
Mesures de prevenció
En la part positiva, la qualitat de la dieta (no tant la quantitat d'aliments ingerits) té un paper protector summament important. Així, entre els nens i nenes que seguien una alimentació d'òptima qualitat d'acord amb l'índex KIDMED (que avalua el grau d'adhesió al patró mediterrani) cap era hipertens. Entre aquells altres classificats amb un nivell de qualitat dietètica mitjana, la taxa d'afectats va ser del 4,7%. I aquest valor es va duplicar (8,1%) en els escolars la dieta dels quals es va puntuar com de baixa qualitat.
L'activitat física també resulta molt beneficiosa per prevenir la hipertensió infantil: seguir les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (que estableixen el mínim de pràctica intensa en una hora), o fer esport extraescolar tres vegades a la setmana, disminueixen el risc entorn d'un 20%.
La importància d'una detecció precoç
Encara que la prevalença de la hipertensió en la infància i adolescència no presenta encara xifres alarmants, sí que està augmentant de manera gradual. Per aquesta raó convé identificar-la com més aviat millor.
Els valors límit de pressió arterial sistòlica i diastòlica per als adults (130/80 mmHg) no són aplicables en els menors de 16 anys. Durant el creixement, els valors de normalitat van augmentant i varien en funció de la grandària corporal. Per això, el diagnòstic ha de fer-se mitjançant taules que tinguin en compte el sexe, l'edat i el percentil d'alçada.
La Societat Europea d'Hipertensió (ESH), la Societat Europea de Cardiologia (ESC) i l'Associació Espanyola de Pediatria recomanen fer ús de les taules contingudes a The Fourth Report on the Diagnosis, Evaluation and Treatmen of High Blood Pressure in Children and Adolescent, que es va publicar en 2004. Aquesta normativa, coneguda col·loquialment com a Fourth Report, va ser actualitzada amb el suport de l'Acadèmia Americana de Pediatria (APS) dins d'una Guia Clínica publicada en 2017. La seva aplicació distingeix tres nivells de risc i estableix criteris més protectors per al cribratge, control i tractament de la hipertensió pediàtrica.
Ja són molt abundants els estudis que relacionen la pressió arterial elevada en la infància amb la hipertensió, el dany orgànic i altres malalties associades en edat adulta. Sens dubte, és una condició infradiagnosticada i no hi ha dades sobre el risc que assumiran en el futur els nens hipertensos no tractats.
Per això, encara que la presa de la pressió arterial sigui una miqueta complicada en els nens (el maniguet del tensiòmetre ha d'adaptar-se a la grandària del braç i l'efecte de «bata blanca» és freqüent) i la seva classificació requereixi una mica de temps (mesura de l'alçada, domini de les taules…), ha de ser un protocol a incloure en els controls pediàtrics habituals en atenció primària. Prevenir és sempre la millor opció.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.