Aquest ha sigut un cap de setmana molt intens per a Jordi Basté. El dissabte es trobava a Istanbul per animar al seu amic més íntim, el Pep Guardiola, mentre competia amb el Manchester City per aconseguir la copa de laChampions League.
Malauradament, a 3 hores del partit va rebre una notícia que ho va canviar completament tot. La seva mare havia mort i aquest fet va ensorrar-li tota l'alegria. El locutor no va poder gaudir de la celebració per la increïble victòria dels homes de Guardiola i es va sincerar al respecte a La Vanguardia:
«No hi ha sentiment més absurd que anar a la final de la Copa d'Europa plorant per la mort de la teva mare. Podria ser un conte de Monzó o Pàmies, però era real. Només vaig comunicar la notícia a Adriana, Jana, les meves filles i a Pep Guardiola, amb qui vaig patir el partit i em va cuidar en tot moment. Segur que guanyarem, Pep, li vaig dir».
Jordi Basté presenta 'el davantal' de sucre
Aquest dimarts, Jordi Basté ha decidit parlar directament als seus oients de RAC1 amb un missatge molt emotiu. «S'ha mort la mare i aquesta és la pitjor frase que he escrit a la meva vida. Sentir-ho és un abrupte descens a l'infern», començava a narrar el locutor.
Basté ha reflexionat sobre la mort de la seva progenitora i ha recordat totes les lluites a les quals s'ha enfrontat al llarg de la seva vida: «Va ser la millor mare, la millor àvia, la millor esposa. Però va haver de patir uns anys duríssims, aixecant una família, aguantant les durícies d'una època. Es va encarregar de cuidar primer els sogres malalts, després els seus pares, després el seu marit i potser després va continuar sent feliç com ella volia amb els seus tres nets i amb els dos fills gamarussos».
«Estimem les mares, gaudim-les i no feu tard»
Basté ha presentat el discurs amb molta emoció i ha aconseguit commocionar als seus oients, que s'han sentit identificats amb els sentiments del locutor. Ha tancat el seu fragment amb unes paraules de Lluis Llach en la cançó d''Un núvol blanc':
«Només així em deixo que tu em deixis;
Així només et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.»
Companys i companyes de Jordi Basté han sigut un gran suport pel periodista durant els últims dies i ara sol li queda guardar com un tresor aquest amor maternal que l'acompanyarà durant la resta de la seva vida.