L'economia submergida a Espanya equival al 13-17% del PIB, és a dir, uns 240.000 milions d'euros sense controlar per l'Agència Tributària.
Aquesta evasió fiscal compromet la recaptació d'impostos i limita l'accés a serveis públics essencials, com ara salut i educació. Per això, Hisenda ja ha implementat estratègies per erradicar l'ús dels diners "en negre" i millorar la transparència fiscal al país.
Estratègies de l'Agència Tributària per al control de l'efectiu
La lluita contra els diners en negre ha portat a Hisenda a establir mecanismes de control més rigorosos, enfocant-se especialment en les transaccions en efectiu.
Aquestes transaccions es fan servir sovint en activitats econòmiques il·legals, com ara comerços que no emeten factures o eludeixen el pagament d'impostos. Una de les mesures més importants és que les entitats bancàries han de reportar ingressos o retirades en efectiu que superin els 3.000 euros.
Aquesta normativa s'ha reforçat en els darrers anys per dificultar que els contribuents amaguin ingressos o evadeixin les seves obligacions fiscals.
La importància del control en les transaccions
La regulació és clara: qualsevol moviment d'efectiu que excedeixi els límits establerts s'ha de reportar a Hisenda. Això inclou no només els dipòsits i les retirades, sinó també l'ús d'instruments financers com xecs i pagarés.
Aquesta estratègia busca desincentivar l'ús d'efectiu, una de les maneres més comunes d'operar en l'economia informal.
Addicionalment, Hisenda ha posat en marxa la prohibició de fer pagaments en efectiu superiors a 1.000 euros en transaccions entre empreses. Aquesta limitació no sols redueix l'ús dels diners en efectiu, sinó que també augmenta la traçabilitat de les transaccions comercials.
Autònoms sota el microscopi
Un dels col·lectius més afectats per aquestes mesures és el dels treballadors autònoms. A molts sectors, l'ús de l'efectiu és la norma, cosa que crea un ambient propici per a l'evasió fiscal.
L'Agència Tributària ha llançat el Pla de Control Tributari per seguir més de prop els sectors que fan servir efectiu. Com ara l'hostaleria i el comerç.
La digitalització també ha estat un focus d'atenció. L'Agència presta més atenció a les transaccions electròniques, especialment les que es fan a través de plataformes que operen des de l'estranger. Encara que aquests mètodes ofereixen més transparència, també presenten un nou desafiament per a les autoritats fiscals.
Risc de guardar diners a casa
Un fenomen comú entre moltes persones és l'hàbit de guardar diners a casa, sovint considerat com una manera segura de gestionar les seves finances. Tot i això, encara que és legal mantenir efectiu a la llar, és crucial poder justificar-ne l'origen.
Això vol dir que qualsevol quantitat significativa de diners en efectiu ha de poder ser demostrada per ingressos declarats adequadament.
L'Agència Tributària té accés a dades sobre tots els moviments en efectiu que superin els 3.000 euros, tant a dipòsits com a retirades. Això vol dir que si no es pot demostrar l'origen dels diners, poden sorgir complicacions legals i fiscals serioses.