Una carta d'amor ha sigut trobada després d'estar molts anys amagada. Però, el més sorprenent és que conté una història que ha commocionat a molts.
Abans de l'existència de les tecnologies i les aplicacions de missatgeria instantània, les persones utilitzaven l'escriptura com a manera de comunicació. I és que mitjançant les cartes, s'expressaven tota mena de sentiments i s'enviava informació a un destinatari concret.
Ara, però, aquesta tècnica comunicativa ha quedat obsoleta i molt poca gent continua amb aquesta bonica tradició. Els enviaments postals han quedat limitats a simples rebuts o missatges de propaganda que acaben sent rebutjats.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Malgrat tot això, aquesta setmana ha aparegut d'entre els residus urbans i a la localitat malaguenya de Casares una carta d'amor molt antiga. L'escrit en qüestió ha sobreviscut a gairebé 50 anys des que va ser escrita i la identitat dels protagonistes no ha estat revelada.
La carta d'amor que ha estat trobada mig segle després
L'escrit data del dia 21 d'abril de 1974, fa gairebé 50 anys, en Santurce. L'autor és un jove de 22 anys que es trobava realitzant el servei militar i estava ansiós de poder tornar a veure la seva estimada.
En les primeres línies s'aprecia com l'home portava un compte de les setmanes que faltava per a la trobada. En concret, assenyala que només li queden dinou diumenges per tornar a veure-la i tornar a estar junts per sempre.
A la carta es pot llegir la promesa que, després del seu matrimoni, seran molt feliços. Amb un «ja veuràs que feliços serem», li jura amor i felicitat eterna a la seva estimada. El nom dels dos involucrats en aquesta missiva no han estat revelats, però si tot el seu contingut.
Segons es pot llegir, la situació era una mica complicada, ja que la família d'ella no li acceptava. En el mateix escrit assegura que els pares d'ella no el volien com a gendre per ser un 'hippie' i li havien atorgat un sobrenom: 'El Melenas'.
Una situació molt complexa que ell mateix assegura que no serà impediment per a la seva unió ni la seva relació. De fet, relata com havia decidit tallar el seu cabell per ella i instava a la jove a convèncer als seus pares que es tractava d'un amor real i seriós.
A més, l'escriptor mostra una gran coherència i maduresa en posicionar-se a la banda dels seus possibles sogres respecte a la seguretat d'ella. Així, afirma que si no ho fa o li causa algun mal major, aquests li mostrarien una menor estima de la qual ja li tenien.
També prega a la noia que aconsegueixi que li acceptin, i li demana ansiós el seu desig que el coneguin per jutjar-lo. Li assegura que si després de la reunió mantenen la seva postura, ell es retirarà i desapareixerà de les seves vides.
En el comiat, el soldat matisa que encara els hi quedaven uns 127 dies per poder estar junts, però que mantenia la il·lusió com el primer dia. En definitiva, tota una carta d'amor que ha deixat en evidència els sentiments del jove cap a la seva enamorada.
Malauradament, la història conté salts argumentals a causa de la pèrdua d'algunes pàgines. Tanmateix, s'han trobat un total de tres folis molt malmesos i amb un color propi del pas del temps.
La persona que la va trobar no va descobrir més fulles i la història està incompleta, tot i això va decidir recuperar-la perquè el fet li va resultar molt romàntic.
Aquesta persona ha relatat que la va recuperar de les restes i va continuar treballant. En sortir del seu lloc, la va obrir i va descobrir l'escrit en qüestió. La va lliurar al seu superior per poder conservar-la com un tresor enigmàtic.
D'altra banda, molts estan demanant la identificació dels protagonistes per conèixer què va succeir finalment. Per tant, esperem poder conèixer-los algun dia i saber quina va ser la resposta d'ella i els seus pares.