IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

ÚLTIMA HORA

🚔 Almenys tres detinguts en una operació de la Guàrdia Civil contra els responsables de Tsunami Democràtic

ÚLTIMA HORA

🚑 Frenada de la pandèmia a Catalunya amb una forta baixada del risc de rebrot

La història de superació de Marcelino: Dues cames amputades, dos càncers i una embòlia pulmonar

Aquest andalús ha explicat com acabats de complir els 61 anys, els seus problemes de salut no li treuen les ganes de viure

La vida de Marcelino Frutos és una d'aquelles que són difícils de creure. La història d'aquest granadí s'ha fet viral a les xarxes després que hagi explicat tots els greus problemes de salut que ha hagut de superar en els 61 anys, que tot just ha complert aquest 18 de gener. 

El seu patiment va començar amb 28 anys quan una malaltia autoimmune li va fer tot «dur, molt dur». Aquesta va obligar als metges a què l'amputessin les dues cames i es van iniciar uns anys de dolor i patiment amb «tractaments que no funcionen, cremes, embenatges». Als 38 anys, va haver de jubilar-se anticipadament. 

 

La segona etapa: la lluita contra el càncer

Amb 44 anys viuria una altra etapa de la seva vida encara més dura. Li diagnosticaven un primer tumor maligne que es reproduiria dos anys després.  Afrontava un període marcat per la quimio, analítiques, TAC, ecografies i revisions «que encara continuen». 

Però amb això no acabava tot. Tenia 54 anys quan va patir una embòlia pulmonar estant lluny de la seva família. Tot i les recomanacions del metge, no va voler trucar-los, «vaig deixar una nota, per si de cas, a un conegut», relata. 

Gaudeix de la vida tot i les dificultats

Les dificultats, però, no l'han impedit viure «una vida bonica, plena i extensa, amb coses bones i dolentes» i es nega a «ser doblegat». Explica com els seus problemes de salut no l'han aturat per seguir amb una vida normal on «camino, corro, toco la guitarra, canto, faig l'amor, amo, debato amb els amics, maleeixo...». 

Creu que la vida «ha estat generosa» amb ella i valora que aquesta no és més que «un viatge on hem de gaudir de cada estació». Conclou que no l'importaria no arribar als 62 i que es conforma vivint i celebrant els 61 com ho ha fet els darrers 40 anys anant «al bar on sempre torno».  

També et pot interessar...


Comentaris

envia el comentari