Aquest dilluns, 10 de setembre, s'ha celebrat el primer acte institucional de la Diada de Catalunya. El protagonista ha estat el General Moragues, militar austriacista que va lluitar durant la Guerra de Successió. Al carrer que porta el seu nom fa cinc anys que hi ha una placa recordant-ne la figura i on, des de fa cinc anys, s'homenatja aquest personatge per part d'entitats com el Pacte Nacional per la República, l'ANC, Òmnium Cultural o els Avis i Àvies per la Llibertat.
Aquest any ha estat l'arxiver municipal, Ezequiel Gort, qui ha pronunciat la glosa al general. Àngels Ollé, del Pacte Nacional, l'ha presentat com «un dels grans historiadors de Reus, tot i que això de gran segur que no li agradarà». Fetes les presentacions, Gort ha recordat què va ser i com va començar i acabar la Guerra de Successió centrant-se en el paper que hi va jugar el General Moragues.
«Això de portar una cinta groga no és nou»
«Moragues va ser un dels primers que va portar una cinta groga», ha relatat Ezequiel Gort, «això de portar una cinta groga no és nou, durant la Guerra de Successió ja es va portar; en aquell moment la cinta significava el suport a la causa austriacista, i és per això que en aquella època, les cintes grogues també van ser perseguides». Emocionat, Ezequiel Gort ha explicat el final del general, un final, ha explicat, que no va ser digne de la seva figura.
Moragues va ser traït quan intentava escapar cap a Mallorca, que encara estava en mans austriacistes. Se'l va executar descalç, en camisa, arrossegat pels peus lligats a un cavall, degollat, esquarterat i, el seu cap, exposat durant dotze anys al Portal del Mar de Barcelona. «Recordem-lo i honorem-lo, la defensa que va fer de la causa austriacista i la defensa que va fer de Catalunya», ha conclòs l'historiador.
Amb el públic emmudit i encara sense reaccionar, la paraula l'ha agafat Carles Pellicer, alcalde de Reus. El batlle ha reivindicat l'homenatge a Moragues com un acte, també, de reivindicació «dels nostres drets i llibertats, l a seva defensa i la pervivència d'un poble que vol continuar sent el que és perquè mai ha deixat de ser-ho». L'acte s'ha clos de la mateixa manera que ha començat, amb les veus de l'Orfeó Reusenc. Si l'homenatge ha començat amb El Cant de la Sennyera, el tancament, amb la participació de tots els presents, s'ha fet amb el Cant dels Segadors.
