El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, pronostica que la tardor serà «molt complexa» pel mercat laboral català després que els ERO s'hagin multiplicat per quatre a l'estiu en comparació amb de l'any passat. Els últims quatre mesos s'han saldat amb 6.581 afectats per un d'acomiadament col·lectiu, en moltes ocasions enmig de circumstàncies que van «més enllà de la covid-19» i amb una reforma laboral que «facilita aquestes decisions». «Seguirem tenint ERO durant la tardor i l'hivern perquè la situació econòmica és complexa», ha avisat en una entrevista amb l'ACN. En aquest sentit, el conseller veu amb «preocupació i neguit» la nova tramitació d'ERTO amb «vuit tipologies i elements molt interpretatius».
El titular de Treball admet que un govern en funcions «no ho té més fàcil» per adreçar els problemes econòmics derivats de la pandèmia perquè l'executiu es veu «limitat» i sense capacitat de presentar uns nous pressupostos. El Homrani, que és conseller des del 2018, assegura que la decisió de continuar ocupant el càrrec passades les eleccions es prendrà de «forma col·lectiva» i no individual. «Si de veritat et creus els projectes col·lectius, estàs a disposició del col·lectiu», ha explicat.
Prórroga dels ERTO
El Homrani ha afirmat que l'evolució de l'economia dependrà de «com es conjuguen les modalitats d'ERTO amb com som capaços de gestionar la pandèmia». En aquest sentit, el conseller ha admès que veu amb «preocupació i neguit» la nova tramitació d'expedients al Servei Estatal Públic d'Ocupació (SEPE) , que s'ha de fer abans del 20 d'octubre. «Vull pensar que han mirat d'endreçar una informació que és caòtica ara mateix. Hem tingut un coll d'ampolla administratiu d'unes dimensions espectaculars en aquest àmbit que ha acabat afectant drets de treballadors, ho veiem amb punt d'inquietud», ha admès.
Serà l'autoritat laboral de cada comunitat autònoma qui analitzarà aquestes noves tipologies d'ERTO, cosa que pot provocar que la norma s'interpreti d'una manera o altra en les diferents comunitats autònomes. «La norma dona molta interpretació i ens podem trobar que depenent de l'autoritat laboral té una interpretació o una altra», ha dit, abans de recordar que en algunes comunitats «la gran majoria d'ERTO van acabar entrant per silenci administratiu».
Un dels expedients que deixen més camp a la «interpretació» és el de les empreses que formen part de la cadena de valor dels sectors més afectats. El Departament que dirigeix, diu, ja ha fet la seva feina publicant una instrucció divendres passat perquè els empresaris tinguin clars els criteris que seguiran.
Pel que fa als terminis, ha reclamat que els expedients s'allarguin durant tot el 2021 el més aviat millor. «Tots som conscients que el 31 de gener no haurem acabat amb la pandèmia», ha dit, «no esperem a l'últim moment, no generem aquesta incertesa».
Col·laboració entre SOC i SEPE
Fa mesos que el Departament mira de pactar un protocol de col·laboració entre el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei Estatal Públic d'Ocupació (SEPE), que és l'encarregat de pagar les prestacions d'atur i. per tant, dels ERTO.
El conseller admet que han rebutjat una oferta prèvia del ministeri que dirigeix Yolanda Díaz perquè «implicava un tràmit més» pels afectats i han tornat a enviar una proposta «simplificada» per poder «ajudar a netejar bases de dades, filtrant els errors, comunicant als treballadors quin problema tenen, quins documents necessiten i com es pot solucionar». «En aquest cas hi va haver bona recepció per part de la ministra (...) esperem tancar-ho en breu·», ha anunciat. «Ens fa cosa dir que ho acabarem tancant amb set mesos de retard», ha afegit, a continuació.
Segons El Homrani, «L'altre gran deure que no s'ha cobert per part del SEPE és l'atenció al ciutadà». «Una de les grans queixes del ciutadà és que amb el SEPE no hi ha hagut manera de comunicar i encara continua havent-hi aquesta queixa», ha apuntat tot recordant que el SOC ha atès a 900.000 persones en una línia de telèfon gratuïta des de l'inici de la pandèmia.. Per això, en cas que la situació epidemiològica empitjori aposta per «buscar un equilibri entre teletreball, atenció telemàtica i presencial» en els serveis d'ocupació.
Pendents de la reforma laboral
Les dades d'afectats per un Expedient de Regulació d'Ocupació «no són molt grans respecte al volum» d'inclosos en un ERTO, 146.000 a Catalunya, i els 100.000 llocs de treball que s'han destruït des de l'inici de la pandèmia. El conseller reconeix que caldrà «acompanyar» els sectors més castigats per la covid: els serveis i la indústria, en concret la de l'automoció i l'agroalimentària vinculat a l'hostaleria.
«Tota la feina feta i la bona tendència de recuperació de la crisi del 2008 s'ha perdut en un període de temps molt curt», ha lamentat. Assegura que els ERTO encara no s'estan convertint en ERO ja que la majoria d'acomiadaments col·lectius s'han produït a empreses «que habitualment responen a una situació que va més enllà de la crisi sanitària».
En aquest sentit, ha apuntat que «tenim un marc normatiu que facilita molt aquesta presa de decisions», en referència a la reforma promoguda pel PP que va eliminar, per exemple, l'autorització administrativa dels expedients. «No hi ha igualtat negociadora entre les parts i ho hem de reconduir», ha dit tot afirmant que al govern de coalició entre PSOE i Podemos «hi ha alguns moviments parcials» per derogar la normativa però que no han anat «a fons». Un cas que «no ens podem permetre», ha dit, és el d'Acciona on «una empresa acaba utilitzant 500 treballadors en un problema de relació contractual i acaba prenent una decisió unilateral, sense cap vocació d'acord i utilitzant de manera molt crua la reforma laboral».
Llocs de treball gràcies als fons europeus
Sobre els 800.000 llocs de treball que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha promès que es crearan en tres anys gràcies als fons europeus Next Generation EU, ha assegurat que, de moment, aquest pla «són xifres grans sense gens de concreció». «Aquests fons han de tenir una lògica subsidiària i és importantíssim que des de Catalunya tinguem un paper actiu», ha apuntat. Segons ha dit «no ens podem permetre» que la desconfiança entre l'executiu espanyol i la Generalitat faci que els recursos no arribin on toquin. «El que no pot explicar el govern de l'Estat és que el tracte a la Generalitat sigui diferent que el d'altres territoris», ha dit.
El Penedès, un dels territoris més afectats
Un dels territoris que més està patint la crisi econòmica és el Penedès. El Homrani ha assegurat que es generarà una taula amb agents econòmics i socials per tractar la «situació complexa» de la regió, en una reunió que encara no té data fixada. Aquest territori, el que té més atur de Catalunya, ha vist com s'han incrementat els acomiadaments en indústries com Saint-Gobain o Robert Bosch. El conseller promet que el Govern «destinarà els màxims recursos possibles a poder mantenir els llocs de treball industrial».
En un d'aquests conflictes, el de Saint-Gobain, els treballadors van bloquejar la sortida d'un centre logístic que subministrava fàbriques d'automòbils del tot l'Estat. Poc després de ser nomenat, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa va fer una piulada polèmica qüestionant el bloqueig, que El Homrani no comparteix. «El que tinc molt clar és que el dret a la vaga aquest Departament i aquest conseller el defensarà a ultrança. (...) Podríem reflexionar de moltes coses que van passar. De quina manera ho vam solucionar? No ho vam solucionar fem piulades, sinó seient a les parts i amb una mediació que va començar a les 12 de la nit i que va finalitzar a dos quarts de tres de la matinada», ha apuntat.