Diu que l'esbojarrament li ha crescut amb els anys, però al tarragoní Ignasi Riola (1994) li ha calgut alguna cosa més que un punt de bogeria per endinsar-se en l'aventura en què es troba immers. De la mà de Marc Muñiz, un barceloní amb qui estudien disseny audiovisual a la universitat participaran, del 23 de febrer al 3 de març, a Uniraid, una ruta pel desert del Marroc de caràcter solidari: duran material de tota mena per als pobles per on transcorri la travessia.
La preparació de la ruta: de la bogeria a la pressió
Havent estrenat ja el mes de novembre, Riola i Muñiz noten la pressió: els dies s'aproximen i cal tenir-ho tot enllestit per poder marxar fins al Marroc amb relativa tranquil·litat. «És una ruta d'uns 3.000 quilòmetres, cronometrada, amb un guanyador, però on la competició no és el més important ni de bon tros: la pretensió de tothom és senzillament acabar», explica Ignasi Riola a TarragonaDigital.com.
Tot va començar quan el seu company Marc el va enredar, a finals de la primavera passada. «Va pensar en mi perquè sempre he anat amb moto de trial i tinc nocions de mecànica perquè el meu pare és enginyer», explica Riola, que de seguida va dir que sí a Muñiz. «A casa, primer pensaven que estava boig, però amb el pas dels dies també es van anar engrescant... el meu pare és el primer que pujaria al cotxe, segur!», comenta.
Després d'informar-se de qüestions pràctiques amb l'organització, Riola i Muñiz van començar a buscar cotxes. «Ens vam acabar decantant per un Peugeot 2015 del 1991», diu Riola. I és que un dels requisits de la travessia és que s'ha de fer amb cotxes d'un mínim de 20 anys d'antiguitat. Tot un repte. «També ens obliguen a portar, com a mínim 60 quilos de material solidari per als pobles per on passem, però nosaltres probablement els superarem perquè volem portar bicicletes per a la canalla», comenta.
Després d'invertir uns quants centenars d'euros amb el cotxe, hi han anat fent canvis de peces i ja planegen provar-lo en un viatge llarg per anar cap al Marroc amb més garanties. Tot un repte per a dos estudiants de disseny audiovisual: no venen del camp de l'engnyeria, que és d'on provenen la majoria d'estudiants participants. Riola diu que un dels factors que els va decantar per triar Peugeot és que «en tractar-se d'un cotxe francès, si tenim qualsevol problema al Marroc, serà més fàcil trobar peces de recanvi».
Els urgeixen patrocinadors
Una de les preocupacions de Riola i Muñiz són els patrocinadors, que els han de permetre anar a l'Uniraid amb més recursos. «Ja hi ha alguns negocis que ens han aportat els seus ajuts, però ens calen 'sponsors' com a tals», diu Riola, que fa una crida a tothom que vulgui col·laborar en aquesta iniciativa solidària.
La parella està inquieta. «En les setmanes prèvies a la ruta que estem vivint ara, hi ha il·lusió, hi ha l'estrès pel relatiu poc temps que queda, hi ha nervis... és tota una barreja de sentiments», explica.
Uniraid, una experiència única
Ara per ara, però, a Riola i Muñiz els vencen les ganes de començar l'aventura. «Seran nou dies, a banda del trasllat, apassionants», intueixen. La cursa, que enguany compta amb un topall de 300 cotxes participants —d'Andorra, Portugal, Catalunya i la resta de l'Estat—, ja té un component aventuresc: cada equip s'ha de buscar la vida pel que fa al desplaçament fins al Marroc, el cotxe, l'assegurança, el material solidari... «I un cop en ruta, només comptem amb una brúixola i el 'roadbook', res més», diu Ignasi Riola.
Els cotxes van geolocalitzats per l'organització, que també els facilita assistència mecànica, però els equips han de ser capaços de resoldre qualsevol entrebanc que se'ls plantegi. La fortuna, però, és que Uniraid és una cursa amb un fort component de «companyerisme, germanor i solidaritat», expliquen: «És impossible passar sol per segons quins llocs, cal l'ajut de tohom perquè si no, ens quedaríem atrapats a la primera duna».
Un documental de la seva aventura solidària per Esport3
Per ara, ja coneixen alguns altres participants d'Uniraid, amb qui no descarten aventurar-se a més rutes en un futur. Per ara, però, se centren en els preparatoris d'aquesta. Patrocinadors, el muntatge del cotxe, el material solidari... serrells que han de tenir enllestits en tres mesos.
En paral·lel, preparen un documental d'entre mitja hora i 50 minuts de durada. «Com que som estudiants d'audiovisual, volem fer aquest documental per mostrar Uniraid des de dins, els nostres patrocinadors, el muntatge i la feinada prèvia». Per ara, ja tenen un acord amb Esport3 per a la seva emissió. La maquinària d'Uniraid des de Tarragona ja està engegada.