A Salvador Illa li ha costat menys d'una setmana situar-se en una òptima posició de partida de cara a les eleccions del 14 de febrer. En tan sols sis dies —dimecres passat, 30 de desembre, saltava la sorpresa que seria el candidat socialista a la Generalitat en detriment de Miquel Iceta— Illa ha vist com la resta de candidats dedicaven bona part de les seves intervencions mediàtiques a referir-s'hi. Tots l'interpel·len com el rival a batre, critiquen que continuï al capdavant del Ministeri de Sanitat o llencen atacs contra declaracions seves.
Però el cas és que tots en parlen i això enforteix Illa i el visibilitza com un dels candidats centrals del proper 14 de febrer; situant-lo en la posició de rival fort i de centre del panorama electoral a Catalunya. Al cap i a la fi, doncs, el PSC ha obtingut el revulsiu que esperava: de l'estancament a les enquestes a l'entorn dels 25 diputats, a una 'bomba' mediàtica —la irrupció d'Illa— que capgira el tauler electoral, amb la resta de candidats apuntant cap a ell i, per tant, donant als socialistes la força necessària per batallar la victòria del 14 de febrer.
ERC i JxCat apel·len a Illa com a principal rival
Així, en els darrers dies, veus d'ERC i de Junts per Catalunya han utilitzat Illa per situar-lo com el seu gran rival electoral. ERC aplel·la al vot útil per impedir una victòria d'Illa —«Això va d'Aragonès o Illa»— i 'pescar' electorat de JxCat; mentre JxCat fa exactament el mateix —«O Borràs o Illa»—, en el seu intent d'imposar-se a ERC.
Tot plegat, interpel·lacions constants de les dues principals forces independentistes al candidat socialista que, per a la resta de l'electorat, provoquen que Illa sigui vist com un candidat capaç de batre republicans i 'puigdemontistes'. Són, doncs, assenyalaments constants al cap de cartell del PSC que l'acaben beneficiant de cara a electors constitucionalistes.
La dreta se'n distancia i l'empeny al centre; els Comuns, debilitats
Però si Illa és al centre del tauler polític i està prenent força en la cursa electoral no és tan sols per com l'està elevant l'independentisme, sinó també pels atacs rebuts pel PP, Vox i Ciutadans. Tots ells s'hi han referit intentant criticar la seva gestió al Ministeri de Sanitat i el fet que no en dimiteixi fins que no comenci la campanya electoral. Minuts i minuts de declaracions d'Alejandro Fernández, Carlos Carrizosa, Ignacio Garriga i d'altres grans veus de les tres formacions que provoquen un nou 'plus' de centralitat per a Illa: criticat per la dreta constitucionalista, el PSC se'n distancia i queda empès cap al centre, de manera que guanya capacitat d'atracció de votants procedents del catalanisme i l'independentisme moderat.
De retruc, la situació fa molta ombra a Catalunya en Comú Podem. Una de les línies de la seva campanya era reivindicar-se com l'opció progressista del diàleg i el seny, ateses les evidents relacions trencades entre ERC i qui havia de ser el candidat socialista, Miquel Iceta. La irrupció d'Illa els trenca els plans i les crítiques d'algunes veus del partit a la continuïtat d'Illa com a ministre han posat en evidència els nervis als Comuns.
En tan sols sis dies, doncs, la 'sorpresa' d'Illa ha generat una onada de reaccions que han reforçat la seva figura, l'han situat al centre del tauler polític i apunten a l'encara ministre com el candidat més fort, el gran rival a batre a les properes eleccions. El PSC s'aproxima al 14-F amb molt bon peu.