L’agost a l’espai postconvergent està sent de tot, excepte un mes tranquil i marcat per la calma habitual de les vacances. Quan el 25 de juliol passat Junts per Catalunya es va constituir com a partit polític, va augmentar la tensió entre la direcció del PDECat i la de la nova formació per mirar de trobar un encaix, ja fos orgànic —una opció finalment descartada— o merament electoral. Des de l’hivern passat, el PDECat i la Crida Nacional per la República havien negociat de manera infructuosa diverses fórmules de fusió, coalició o acord de qualsevol índole.
Amb la fundació de JxCat, però, la pressió ha augmentat. En les darreres setmanes, alguns dels pesos pesats de la postconvergència s’han posicionat i han anunciat o bé que es queden al Partit Demòcrata —David Bonvehí, Ferran Bel, o alcaldes com Carles Pellicer, Marc Castells, Pere Regull, Marc Solsona o Meritxell Roigé— o bé la seva marxa a JxCat —Míriam Nogueras, Meritxell Budó, Lluís Puig, Miquel Buch o Damià Calvet, entre altres. Entre aquests darrers, destaquen Jordi Turull i Josep Rull, empresonats a Lledoners però amb una forta influència en l'àmbit 'puigdemontista', especialment el primer.
Un encaix força improbable
En aquest context, segueixen els contactes per trobar un possible encaix entre el PDECat i Junts per Catalunya, si bé la possibilitat d’un acord sembla cada cop més remota. Diverses declaracions arribades des de la formació de Carles Puigdemont semblen dirigides a diluir qualsevol opció d’entesa amb el PDECat: Elsa Artadi o Lluís Puig han mantingut posicionaments molt clars en les darreres setmanes, posant serioses traves que han dificultat un possible acord fins al punt actual, en què ja és molt improbable.
La trencadissa obligarà el PDECat, convençut a defensar amb ungles i dents el seu projecte, a concórrer en solitari a les properes eleccions al Parlament, que tothom dona per fet que seran a la tardor, pels volts del 15 de novembre. Si bé Puigdemont ha arrossegat cap a JxCat bona part de la primera línia postconvergent, i aconseguirà atraure un segment substancial de l'electorat independentista —el més abrandat, en contrast amb el pragmatisme que ara representa ERC—, el cert és que les possibilitats del PDECat, en un moment on ja es fan les anàlisis en clau individual i contemplant el més que possible divorci amb Junts, es preveuen superiors al que podia semblar inicialment.
La implantació territorial del PDECat, un punt a favor
El partit hereu de Convergència aspira a conservar la representació parlamentària a les quatre circumscripcions del país, atraient el vot que s'adiu més al seu posicionament: independentisme pragmàtic i ideologia de centre liberal, és a dir, allunyats de JxCat en el vessant nacional i d'ERC en l'ideològic. Un electorat al qual esperen arribar gràcies a un dels punts forts del partit, afeblit en els darrers anys, però encara extens i envejat per moltes altres formacions: la notable implantació territorial que han mantingut tant a escala interna com institucional.
Fins ara, el PDECat ha registrat només un 5% de baixes entre els seus associats segons les fonts consultades per CatalunyaDiari. La majoria de quadres locals i comarcals del partit sembla que hi resisteixen en un mes d'agost caracteritzat per les reunions locals i comarcals pràcticament a diari per analitzar els possibles escenaris de futur i escoltar les opinions de la militància. A l'espera de què pugui passar quan es consumi el trencament definitiu amb Puigdemont, la formació postconvergent podrà mantenir, 'a priori', gran part de la seva estructura arreu de Catalunya. Això permetrà reforçar la seva principal línia de crèdit electoral: reivindicar el seu perfil de gestió, de dia a dia i allunyat de la grandiloqüència independentista de JxCat. «Som el partit dels alcaldes», resumeix a la perfecció un dels alts dirigents del PDECat en declaracions a CatalunyaDiari.
Tarragona, el gran bastió postconvergent amb un pòquer d'alcaldes
Un dels exemples més evidents de la fortalesa de la implantació territorial del PDECat el trobem a les comarques de Tarragona. El sud del país és un dels principals bastions de la formació que presideix David Bonvehí. La marxa de càrrecs del partit cap a Junts per Catalunya es preveu força minsa pel gran control territorial que hi manté el PDECat. D'entrada, amb l'alcalde de la ciutat més gran que governen els postconvergents, Reus: Carles Pellicer està alineat amb el partit i no se'n mourà en cas de trencadissa.
«Dono suport al PDECat perquè, després de molts anys de militància, segueixo sentint-me en sintonia amb els valors del partit», ha explicat Pellicer, que és alcalde de Reus per tercer mandat consecutiu, des de 2011. «Al llarg dels anys, hem demostrat ser un partit clau en la gestió del dia a dia, un partit útil per als ciutadans», ha reivindicat, i ha seguit dient que «són valors que em representen plenament i que hem exercit cada dia des de l'alcaldia de Reus, la més gran del partit a tot el país».
Els grans alcaldes tarragonins que es mantindran fidels a l'estructura del PDECat, però, arriben al pòquer. A més de Pellicer, la gran alcaldia postconvergent a les Terres de l'Ebre, Meritxell Roigé, va en la mateixa línia; així com també els batlles de dues de les grans ciutats de la Costa Daurada: el de Vila-seca, Pere Segura; i el de Salou, Pere Granados —malgrat que, aquest últim no forma part del PDECat sinó d'un partit independent, això sí, sempre vinculat als postconvergents amb diverses coalicions electorals i sempre aliat amb els de Bonvehí quan ha calgut posicionar-se en temes interns de partit.
En la línia de Carles Pellicer, Pere Segura ha defensat la seva alineació amb el PDECat com un fet natural. «Nosaltres som on sempre hem estat, no crec que hàgim de justificar la nostra posició», ha dit a CatalunyaDiari. «Som a la nostra formació original i dono ple suport al meu partit», ha explicat Segura, que a més ha apuntat que «sempre he estat lligat a la nostra forma de fer política, des de la moderació, que és on em sento còmode». «El PDECat recull tota una herència de servei a Catalunya, és ple de matisos i es troba a la centralitat, que és allà on m'he situat sempre, abans d'entrar en política i ara que hi sóc», ha reblat el batlle vila-secà.
També s'expressa en termes similars l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. «Nosaltres no ens hem mogut d'allà on érem, continuem pensant el mateix», explica en declaracions a CatalunyaDiari. Per a Roigé, el PDECat representa «una ideologia àmplia i de centre» i diu que, des de la seva posició, es manté «fidel a la ideologia del partit i a la nostra clara aposta per la gestió del dia a dia i la recuperació econòmica». Ara bé, Roigé llença un missatge d'unitat respecte a JxCat: «Hem d'intentar arribar a un acord fins a l'últim moment».
Més enllà del pòquer d'alcaldies potents, el domini del PDECat arreu del Camp de Tarragona està assegurat. La majoria de quadres locals de comarques com el Baix Camp o el Priorat —a excepció d'alcaldes com el de Marçà, Riudoms o Prades— seguiran a les files postconvergents, segons apunten fonts de la direcció a aquest mitjà.
Els grans noms de Junts per Catalunya a Tarragona
Però també Junts per Catalunya té adeptes importants —més qualitativament que quantitativament— al Camp de Tarragona. Els diputats Eusebi Campdepadrós i Teresa Pallarès —la darrera, també regidora de l'Ajuntament de Reus després d'haver estat subdelegada del govern espanyol a la demarcació durant el govern Zapatero—, el també diputat, home de confiança de Carles Puigdemont i president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, o l'alcalde de Montblanc i ex d'ERC, Josep Andreu.
L'altre gran nom de JxCat al territori és el de Josep Maria Cruset, exalcalde de Riudoms, expresident de la Diputació i actual president del Port de Tarragona. Cruset aposta pel 'puigdemontisme', tal com ha reconegut públicament. El seu relleu a l'alcaldia de Riudoms, Sergi Pedret, també s'ha alineat públicament amb Junts.
El diputat Eusebi Campdepadrós, que el 2017 va ser cap de llista de JxCat per Tarragona i que actualment és el secretari primer de la Mesa del Parlament, assegura que continuarà «treballant per evitar la trencadissa amb el PDECat», però deixa clar que, per les circusmtàncies com va accedir a la primera línia política, «per a mi no hi ha elecció: el meu projecte és el de Junts per Catalunya des que vaig rebre la trucada del president Carles Puigdemont».
Alhora, però, té un discurs del tot conciliador pel que fa a la relació entre JxCat i el PDECat, de qui reconeix que «hem treballat de manera integrada amb ells durant tota la legislatura i ens hi hem sentit molt bé». «No entenc el PDECat com un projecte diferent a JxCat», ha reblat Campdepadrós. Altres membres de primera línia de JxCat han declinat fer declaracions sobre la qüestió a CatalunyaDiari.
Diversos silencis davant d'una trencadissa que sembla insalvable i immediata
Alhora, diversos càrrecs locals i comarcals del partit es mantenen en silenci, expectants dels moviments que es puguin produir després de la trencadissa que es dona per inevitable des del PDECat. És el cas del cap de files del partit a la ciutat de Tarragona, Dídac Nadal, que no s'ha posicionat públicament davant de la marxa de diverses personalitats de la formació cap a les tesis 'puigdemontistes': per exemple, els exconsellers a l'Ajuntament tarragoní Jordi Sendra i Quim Amorós.
A Valls, la influència d'Albert Batet fa que Dolors Farré, l'actual batllessa de la capital de l'Alt Camp, es trobi en una situació clarament compromesa. Tot i que el seu perfil i trajectòria política van molt lligats al PDECat, un partit en el qual «sempre s'ha sentit molt còmoda» segons fonts comarcals de la formació, Farré es va posicionar al costat de Puigdemont el passat mes de juny i en aquests moments es troba a l'expectativa del que pugui acabar passant per prendre una decisió definitiva. Sembla, doncs, que el silenci persistirà entre la militància postconvergent mentre no es produeixi una trencadissa que, hores d'ara, sembla insalvable. «Ho hem intentat tot, però no hi ha voluntat d'acord per part de JxCat», apunten fonts postconvergents a aquest mitjà.
Tot i que la perspectiva electoral els situï a l'entorn de la desena de diputats, el fet que, en bona part, siguin «esgarrapats» de JxCat podria donar la clau del Parlament a un PDECat que esdevindria, doncs, decisiu en la geometria parlamentària de la propera legislatura. Un objectiu concret i complex, però abastable per als postconvergents, pels quals la implantació territorial és el primer pas: la batalla, en aquest àmbit, la tenen «molt ben encaminada», asseguren a aquest mitjà fonts de la cúpula del partit.
Després de les seves gestions internes, la sensació és que el PDECat mantindrà bona part de la seva estructura territorial a Tarragona, cosa que permetrà el seu impuls electoral quan es convoquin els comicis autonòmics. Tot, a l'espera dels suports que acabi acumulant JxCat en el moment en què es produeixi el divorci definitiu.