La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, considera que la «tragèdia» de l'incendi de la Ribera d'Ebre, Garrigues i Segrià ha suposat una «oportunitat» per poder explicar que el paper dels sectors de l'agricultura, la ramaderia i la pesca és «imprescindible per al país». Tot i això, ha lamentat que s'hagi hagut de «cremar el país» perquè es parli de problemàtiques com ara l'equilibri territorial, la lluita contra el despoblament i la gestió forestal. En una entrevista a 'El Mati de Catalunya Ràdio', la consellera ha remarcat que des del Govern es treballa per atendre les necessitats del sector agrari i recuperar la capacitat productiva de la zona malmesa pel foc. Jordà ha quantificat en 953 les hectàrees de cultius agraris afectades per l'incendi, de les 5.046 hectàrees cremades totals.
En aquest sentit, el Govern posarà en marxa pròximament a la zona una oficina tècnica per centralitzar i agilitzar tots els tràmits necessaris per tirar endavant els ajuts dels agricultors afectats, amb l'objectiu de reduir la burocràcia.
Però el Govern, de forma concertada amb el territori, també treballarà en un document amb un paquet de mesures a mitjà i llarg termini per evitar que incendis com el de la Ribera d'Ebre puguin repetir-se, segons ha explicat Jordà a Catalunya Ràdio. Ampliar les zones de reg de suport, un pla estratègic per a la ramaderia extensiva o gestionar els boscos cremats perquè no es converteixin en zones desèrtiques, en serien algunes. La consellera també ha reclamat més «dinamisme» des de la mateixa administració a l'hora d'autoritzar actuacions com ara rompudes en zones forestals per poder-les cultivar, autoritzacions que, en aquest cas, són competència de Territori.
Jordà ha assenyalat que la «tragèdia» que va suposar l'incendi «ha de ser una oportunitat» per obrir un debat a fons sobre el paper del sector agrari en l'equilibri territorial, la lluita contra el despoblament, l'abandonament de terres i la gestió forestal. Així, ha defensat la necessitat d'un canvi de «marc mental» entre la concepció que és té entre món urbà i món rural i ha remarcat que la implementació de mesures per fer front a aquestes problemàtiques requereix que Agricultura pugui disposar de més recursos.
D'altra banda, Teresa Jordà ha reivindicat que el Departament d'Agricultura hauria de gestionar algunes de les competències relacionades amb qüestions com ara el medi natural que actualment depenen de Territori i Sostenibilitat. La responsable d'Agricultura ho considera una «absurditat absoluta» i sosté que seria de «sentit comú» que depenguessin d'Agricultura. Malgrat això, Jordà aposta, ara per ara, per millorar la coordinació entre departaments.
Gestió de les dejeccions ramaderes
Jordà també ha posat en valor el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, aprovat la setmana passada pel Govern. El seu objectiu, segons la consellera, és assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies, i garantir, a la vegada, la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes del país. Així, aprofundeix en la bioeconomia circular i en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs. També estableix una moratòria de dos anys per a ampliacions i construcció de noves granges en els 66 municipis del país que tenen un alt índex de càrrega ramadera. Jordà també ha ressaltat que és un decret «esperat i consensuat amb el sector».
Altrament, Teresa Jordà s'ha mostrat convençuda que la Pesta Porcina Africana «no arribarà a Catalunya» i ha remarcat que aquest objectiu és «una de les màximes prioritats» del departament. Així, ha posat de relleu les diferents actuacions que es porten a terme com ara controls a bestiar però també el compromís i el treball del sector per evitar que aquesta malaltia pugui entrar al país.
La desavinences JxCat-ERC contribueixen a la «desafecció política»
En l'àmbit polític, la consellera d'Agricultura ha dit que les desavinences entre JxCat i ERC, generades per pactes en ajuntaments, consells i, sobretot a la Diputació de Barcelona, contribueixen a la «desafecció» de la ciutadania cap a la política. Tot i això, no creu que puguin afectar el Govern i considera que si aquest no acaba esgotant la legislatura, serà per altres qüestions, sobretot pel fet de no poder aprovar pressupostos i haver de prorrogar els comptes per tercera vegada.