Iñaki Gabilondo és una de les veus del periodisme més respectades i més estimades a Espanya. Tanmateix, del comunicador donostiarra no se'n sap gaire de la seva vida privada, ja que és molt reservat. Per això sorprèn que no hagi dubtat a sincerar-se en una entrevista a 'El País', sobre un dels moments més durs de la seva vida: la mort de la seva primera dona.
Gabilondo ha fet una profunda reflexió sobre els efectes que està tenint el coronavirus en la societat. El periodista afirmava no tenir por pel que estava passant. «Jo mai he tingut por», assegura, però reconeix que aquesta situació ha estat un «esglai pare» que ha acabat generant una «una mirada renovada sobre un esperit solidari». «Diuen que sóc la persona que menys ha temut fer-se vell, posar-se malalt i morir-se. Accepto amb naturalitat aquest joc de la vida», responia envers la insistència de l'entrevistador.
El que sí que admetia Gabilondo és haver patit molt al llarg de la seva vida: «M'ho conec de puta mare». I és que quan era jove va viure un episodi terrible que va marcar la seva vida: la pèrdua de la seva dona quan ella només tenia 30 anys.
La seva filla va emmalaltir per la mort de la mare
Va ser un dur cop per a ell i per a la seva família: «Em vaig posar malalt i gairebé acabo a l'altre barri, i la meva filla també va emmalaltir». Va ser una experiència inoblidable per al periodista: «el dolor és una putada. Però res dol tant com veure sofrir a qui vols».
A més, hi confessa que va ser fins i tot pitjor que la seva lluita contra un càncer de còlon: «Prefereixo 40 vegades el calvari que jo vaig aguantar amb la meva malaltia que el temps que vaig passar veient morir a la meva dona». Tanmateix, Gabilondo revela que els seus metges li han dit que «tinc molt alt el meu llindar del dolor».
Malgrat això, Gabilondo reconeix que ara mateix el que l'apassiona és «el fet de viure. La sorpresa d'estar viu». Mostra una passió per seguir endavant, tot i haver patit el que ha sofert al passat, i admet que «m'aixeco amb aquesta alegria, diria que fins i tot eufòric. Surto amb la motxilla plena i després la va restant el dia».