La setzena edició del Memorimage ja està en marxa. Aquest vespre li ha donat el tret de sortida al Teatre Bartrina L’home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa, una pel·lícula documental sobre l'artista català obra de Joan Celdran i Àngel Leiro. L'any passat es va haver de limitar a la versió telemàtica, però enguany ha tornat amb força mantenint, també, la disponibilitat de veure els seleccionats des del web del festival.
Anna Petrus, directora artística del festival, valora especialment l'edició 2021 i assegura que «ha tornat amb força». Va agafar les regnes del Memorimage l'any passat i, per tant, «aquesta és la meva verdadera posada de llarg» tal com ha explicat aquest vespre. Ha destacat especialment la voluntat de donar valor artístic a les imatges d'arxiu, més enllà del purament històric o de memòria.
El festival s'ha convertit en una «cita única que, per mèrits propis, està sent referent tant dins com fora de casa nostra». Així ho ha afirmat Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona. «La cultura és un dels motors que ens està ajudant a sortir de tot plegat», ha afegit.
En una línia similar s'ha mostrat Daniel Recasens, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus. «Sense cultura no hi ha cap revolució ni transformació possible», ha sentenciat. S'ha mostrat convençut que «ens esperen tres dies intensos de bon cinema».
Ha acabat la seva intervenció fent una picada d'ullet precisament a la pel·lícula inaugural amb un «benvinguts i benvingudes al nostre Memorimage, si és que hi ha Memorimage d'algú». Just abans de començar la projecció, Joan Celdran i Àngel Leiro han pujat a l'escenari. Celdran ha fet un repàs del procés de creació del documental recordant que neix d'una idea tinguda cinc anys enrere.
Ha afirmat que tots dos van quedar sorpresos del simple fet que Jaume Sisa accedís a participar en la pel·lícula i fer-la possible. «Nosaltres ja sabíem que, al llarg de la seva trajectòria, diverses persones s'hi havien acostat per fer una pel·lícula de la seva vida i havia dit que no», ha apuntat.
Ha acabat per admetre que «no sabem per què ens va dir que sí, potser perquè no ens coneixia». La resposta li ha donat, en clau humorística, Leiro, afirmant que «ens va dir que sí perquè tenim un gran poder de seducció». Sense voler desvelar res del film sí que ha volgut fer una reflexió sobre el món del documental en general.
Com passa en aquest gènere, ha explicat, «teníem una pel·lícula al cap, però quan el vam anar coneixent (a Jaume Sisa), es va convertir en una altra». Finalment, la peça ha sigut «una conversa on ell es pot expressar amb total llibertat». Una llibertat que, augura, potser no s'havia permès durant la seva carrera precisament per no perjudicar-se-la.