El sector musical —i el cultural en general— és un dels que més està patint i patirà les conseqüències de la crisi provocada per la Covid-19. Un sector que ja de per si és molt inestable econòmicament, que sobreviu lligat a les feines intermitents i estacionals, a la pluriocupació o als contractes temporals, però que alhora beu de la passió i l'amor que tenen els treballadors per la seva feina i la música.
I és que no només els músics viuen de la música, sinó que darrere seu hi ha tota una cadena que també ha quedat afectada per la crisi: discogràfiques, muntadors, tècnics de so i de llum, estudis de gravació, productores, management, sales de concerts, botigues de discos, fotògrafs o gestors culturals. Tots ells coincideixen que la situació actual és totalment incerta i que ningú pot predir ni imaginar-se com ni quan es podran tornar a fer concerts.
Quan es va decretar l'estat d'alarma, un reguitzell de cancel·lacions i ajornaments 'sine die' de concerts van omplir les xarxes socials dels artistes. El problema, més enllà de l'ajornament, era la incertesa de quan es podrien tornar a fer concerts. Ara com ara, dos mesos després de l'arribada de la pandèmia a Catalunya i la resta de l'Estat, els dubtes s'han resolt parcialment, però encara hi ha molt desconeixement al voltant dels concerts, tant a l'aire lliure com en recintes tancats.
Les diferents fases de desescalada ja comencen a especificar de quina manera es podrà gaudir de la cultura a partir d'aquesta «nova normalitat». La Fase 2 permetrà reobrir teatres i cinemes amb un màxim de 50 persones i respectant un terç de l'aforament, i fer espectacles a l'aire lliure amb un màxim de 400 persones assegudes i separades a dos metres entre si. Més endavant, a la Fase 3, el teatre i cinema s'amplia al 50% d'aforament, mentre que les sales de concerts podran obrir a un terç d'aforament i als espectacles a l'aire lliure hi podran assistir un màxim de 800 persones assegudes i separades.
Disparitat als festivals de Tarragona
Tot i aquests primers indicis, però, encara hi ha molts dubtes sobre com es podrà dur a terme aquest retorn a l'activitat cultural. Després de la Fase 3 de la desescalada, comença l'anomenada «nova normalitat», just a temps per l'estiu, època daurada de festivals de música i festes majors. En el cas dels festivals, cadascun ha optat per una opció diferent: mantenir-se, cancel·lar l'edició d'enguany o canviar de dates dins del 2020.
El Festival Internacional de Música de Cambrils, un dels més importants al Camp de Tarragona i que se celebra a l'agost, assegurava a principis d'abril que es mantenia. El Festival Minipop, que enguany complia 10 anys, ja va anunciar que quedava ajornat fins al juny del 2021. El Pintorrock, que acull unes 15.000 persones i que se celebra a finals d'agost al Morell, també ha anunciat que manté el festival. En canvi, el Festiuet, al Vendrell, ha optat per ajornar-se i passar del juliol al setembre, tot i que no descarten que tampoc es pugui celebrar. L'Acampada Jove, que se celebra a Montblanc al juliol, de moment també manté l'edició d'enguany. D'altra banda, alguns ajuntaments ja han anunciat la cancel·lació de la seva festa major.
Concerts de festa major asseguts i amb distància entre el públic?
«Qualsevol concert 'jove' de festa major serà molt complicat», assegura el Domingo Garcia, de Rambla Management. Amb la seva empresa porta diversos grups, la majoria de versions, que no paren de treballar en tota l'època estiuenca. Al Domingo, però, li costa molt imaginar-se un concert amb versions de pop-rock amb el públic assegut i a dos metres de separació. «Qui contractarà un grup de versions perquè la gent estigui asseguda? És impossible», es pregunta.
Domingo Garcia assegura que bona part de les empreses de management són petites, formades per un o molt pocs treballadors que són apassionats per la música i per la seva feina. Critica que, si no hi ha ajudes, «l'any que ve potser no hi haurà música» perquè moltes empreses hauran de tancar, i fa una crida als ajuntaments, Diputació, i consells comarcals, perquè «tinguin sensibilitat i se'ns tingui en compte».
Davant d'una situació com la que estem vivint, al sector cultural s'obren dues possibilitats: cancel·lar o ajornar. Una de les vies que podria salvar parcialment aquesta crisi seria la de pagar per avançat una part d'un concert ajornat, i l'altra part quan se celebri. «D'aquesta manera, les empreses, artistes i tècnics tindríem liquiditat per anar fent fins que no es normalitzi la situació», explica Garcia.
Els músics esperen poder tornar a pujar als escenaris cap a la tardor
«La cosa no pinta gens bé», assegura Xavier Pié, president de l'Associació de Músics de Tarragona (aMt). Explica que els artistes ja tenien tots els mesos fins a finals de setembre plens de concerts, i a dia d'avui l'agenda «està buida». Pié insisteix que els músics no són els únics afectats per aquesta crisi, sinó tots els professionals que hi ha al seu voltant, des de tècnics de so fins a l'hostaleria. «Ara mateix, des de l'Associació de Músics de Tarragona estem treballant intensament en diferents línies d'acció, a nivell de ciutat i amb altres associacions de músics del país, tenint en compte tots els escenaris possibles, per intentar que el cop sigui el menys dur possible per a tot el col·lectiu», explica el president de l'associació, que insisteix que el gremi «és molt ampli i pot quedar molt afectat».
A Joan Reig, músic, el confinament l'ha agafat a punt d'encetar la nova gira amb Els Pets. Havien de començar divendres passat, 8 de maig, a Manresa, però l'actual crisi sanitària ha obligat a ajornar l'inici de gira i els primers concerts fins al novembre. De la resta de la gira, però, que s'allargava fins a l'hivern, no se'n sap res. «Encara estem a l'expectativa», explica Reig.
De moment, l'inici de gira s'ha traspassat al 26 de juny, però el músic admet que aquesta data podria tornar a quedar ajornada. «No hi ha res, cap data concreta. Hi ha promotors que sí que ajornen els concerts o els suspenen, però la gran majoria està esperant que s'especifiquin les normatives. El nostre gremi no pot assegurar res». Explica que molts promotors i festivals estan allargant el termini fins al màxim abans d'ajornar o suspendre, perquè la situació és tan incerta que és complicat prendre decisions davant d'un futur que no es pot preveure.
En el seu cas, compagina la feina de músic —en solitari i en diverses formacions en grup— amb la de presentador de televisió a TAC12, feina que manté. De moment, ha pogut acollir-se a algunes de les ajudes per autònoms, però es mostra confiat amb què a partir de finals d'estiu pugui tornar a pujar als escenaris.
«L'estiu està perdut»
Una situació molt diferent viuen els integrants de Buhos, que acabaven de tancar una gira de 88 concerts i han encetat un any sabàtic per compondre un nou disc. El seu cantant, Guillem Solé, explica que tot plegat els ha deixat «anímicament molt tocats, perquè els nostres tècnics i les empreses de l'entorn proper sí que estan patint les conseqüències» de la crisi de la Covid-19. «La percepció general és pessimista, és de ruïna, tenim la sensació que som l'últim 'mono' i que no tenim ajudes o que aquestes no compensen a tots els del sector», apunta Solé i afegeix que «tot i que volem pensar que a l'agost es podran fer concerts, tot és molt incert. Es comença a veure una mica de llum a partir del setembre».
Solé es mostra escèptic davant les normes dels concerts i espectacles a l'aire lliure d'ara endavant, que contemplen un aforament màxim de 800 persones i distància de seguretat: «És una proposta feta per algú que no ha anat mai de festa major». Tot i que hi ha molts formats, i en un auditori és factible, «anar a un concert de festa major és viure una experiència que comporta estar cos a cos amb la resta del públic», explica. «En grups de gran format, es poden aplegar com a mínim 5.000 o 6.000 persones de públic si el concert és gratuït. Així que ens toca tenir paciència i esperar. Jo vull pensar que a mesura que vagi passant el temps, la cosa anirà millorant».
Les sales de concerts no saben quan podran reobrir ni si serà rendible
Les sales de concerts són un altre sector que pateix les conseqüències de la crisi. A Tarragona, el local per excel·lència, la Sala Zero, de moment no té previst obrir encara que sigui a un terç de l’aforament. «Veiem molt difícil muntar un concert professional amb tot el personal que comporta», assegura Àngel Lopera, soci de la Sala Zero. «Perquè surti a compte a tothom —músics, agència, tècnics— és bastant complicat, no podem fer que el cost repercuteixi al preu de l’entrada», afegeix.
Quan es va decretar l’estat d’alarma, la Sala Zero va reaccionar ràpidament reprogramant els 43 concerts que tenia previstos fins a finals de juny, almenys dos cada setmana. «Era la nostra temporada alta, tota la primavera, amb els concerts més potents, i els hem reprogramat tots entre el setembre i el març del 2021», explica Lopera. Pel que fa als treballadors, una desena, s’han acollit a un ERTO, mentre que els socis continuaran amb les feines que tenen a banda de la sala de concerts.
«Tenim la sensació que aquesta situació li ve gran a tothom», es lamenta Lopera. «Hem rebut bones paraules per part del Govern i l’Ajuntament, però encara no hi ha solucions ni res concret per part de les administracions». Afegeix que no li agradaria veure com es posa la salut en contra de la cultura, com si fossin competidors, i es manté pacient a l’espera que es puguin concretar més les pautes sobre la reobertura del sector musical.