Les incoherències de Rosa Peral en el cas de la Guàrdia Urbana que l'han sentenciat

El TSJC ha confirmat les penes de presó

Imatge de Rosa Peral i Albert López durant la sessió del 9 de març de 2020 del judici pel 'crim de la Guàrdia Urbana'
Imatge de Rosa Peral i Albert López durant la sessió del 9 de març de 2020 del judici pel 'crim de la Guàrdia Urbana' | ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat els 25 i 20 anys de presó per als dos acusats de l'anomenat 'crim de la Guàrdia Urbana', que va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú el maig del 2017. Així, tal com va condemnar-los l'Audiència després d'un judici amb jurat l'abril passat, Rosa Peral, té una pena de 25 anys de per assassinat amb traïdoria i l'agreujant de parentiu, i el seu company de cos, Albert López, segueix amb la pena de 20 anys per assassinat amb traïdoria, per haver matat la parella de la dona, Pedro Rodríguez, també agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La sentència, que es pot recórrer al Suprem, accepta tots els fets provats de la primera condemna, i rebutja un per un tots els punts recorreguts.

«No és lògic»

Un dels paràgrafs de la sentència del TSJC apunta més d'una vegada que «no és lògic» tot allò que fa Rosa Peral en el transcurs dels esdeveniments del 'crim de la Guàrdia Urbana i demostra tot un seguit d'incoherències per part seva. El text diu el següent: «Rosa sosté que ni va participar ni va veure la mort de Pedro, perquè es va refugiar al pis de dalt amb les seves filles quan va veure a Albert saltant la tanca amb una pistola. És lògic? No. No és lògic que no cridés per alertar a Pedro el qual la seva corpulència era molt superior a la d'Albert».

«No és lògic que no avisés a la policia quan diu que Albert li torni el mòbil, no és lògic que pensés que Pedro i Albert s'havien barallat i que Pedro havia marxat de casa enfadat i tot i això ajudés a Albert a netejar amb lleixiu la casa. No és lògic que manifesti que està preocupada per saber on està Pedro i que pensi que tornarà i utilitzar el seu mòbil per simular que ella és Pedro. Qualsevol persona sabria que estava mort i hagués buscat ajuda policial, encara més quan la mateixa acusada és agent de la Guàrdia Urbana», segueix la sentència.

El document continua argumentant: «No és lògic que conduís el cotxe de Pedro fins al pantà amb el cos a l'interior del maleter. No és lògic que simulés que Pedro estava viu utilitzant el seu mòbil, no és lògic que demanés al seu pare que mentís, no és lògic que volgués imputar al seu exmarit R., no és lògic tantes trobades a casa amb Albert després dels fets, no és lògic que amagués el mòbil de Pedro».

 

Els arguments de la sentència

La sentència rebutja el primer motiu de recurs de la defensa de Rosa Peral que reclama vulneració del dret a fer servir mitjans de prova, per no acceptar les declaracions del seu germà i les seves cosines sobre la suposada excel·lent relació entre l'acusada i la víctima. El jutjat considera que no aporta res la testifical interessada, que es va tenir en compte la declaració d'altres testimonis i una prova més «fonamental i objectiva», com són els missatges al mòbil. Afegeix que els testimonis demanats «no tenen aptitud per a canviar el veredicte del jurat».

Tampoc veu «rellevant, útil ni necessari» el testimoni de la cunyada de Peral per demostrar el suposat caràcter violent de l'altre acusat. Afegeix que, en tot cas, aquest caràcter «no justifica en cap cas els múltiples indicis anteriors, coetanis i posteriors als fets que apunten a l'autoria de Rosa i que són completament incompatibles amb un estat de por insuperable» per la seva part.

Tampoc accepta una carta d'una interna, que va morir poc després, on s'oferia a declarar com a testimoni. El jutjat sosté que es desconeix en quines circumstàncies es va escriure la missiva, si va ser ella qui ho va fer i no es pot practicar cap prova ja que la interna és morta.

D'altra banda, rebutja que la motivació del jurat consisteixi exclusivament en l'apropament entre els dos acusat i que només estigui acreditat que Albert López volia matar la víctima. Defensa que el veredicte «compleix amb escreix el mínim exigible» i afirma que davant la gran quantitat de testifical, documental i pericial practicada «resulta impossible exigir al jurat que faci referència a totes i cadascuna d'elles». «Tot això valorat en el seu conjunt només troba una explicació lògic racional en què hi havia un pla entre ells, conclusió a la qual arriba el jurat i que va plasmant en diferents proposicions del veredicte», diu la sentència.

No accepta tampoc la vulneració al dret a la presumpció d'innocència i estableix que «amb independència de qui propinés els cops a Pedro, el cert és que ha quedat provat que els dos acusats es van concertar per a donar-li mort, concert que va incloure l'intent d'imputació d'una persona aliena als fets i la forma de desfer-se del cadàver». La sentència assegura que la conducta de l'acusada «resulta completament incompatible» amb l'existència de por insuperable per part de Peral.

Pena màxima per a Rosa Peral

La sentència també rebutja que Rosa Peral no sigui mereixedora de la pena màxima prevista per al delicte d'assassinat. Entre d'altres, el tribunal apunta que existeixen diverses maneres d'ocultar un cadàver i que «n'hi ha algunes més doloroses que altres», com la del present cas. Afegeix que la sala no és insensible al fet que l'acusada tingui dues filles, però afegeix que ja les tenia en el moment del crim i això no va tenir «cap efecte dissuasiu» en la seva conducta. En resum, afirma que els fets són «d'una gravetat i una antijuridicitat extrema» perquè també es va pretendre imputar un delicte a una altra persona.

«Pretendre imputar a una altra persona un delicte d'assassinat amb la greu pena que comporta no troba cap justificació, és d'una maldat evident i fa plenament proporcional la pena imposada», afirma la sentència. Afegeix que en el cas de l'altre acusat, amb una pena cinc anys més baixa, no concorre la circumstància mixta d'agreujat per parentesc.

Pel que fa al recurs interposat per l'altre acusat, rebutja que no s'hagi aplicat el principi de presumpció d'innocència i reitera que totes les proves permeten concloure que hi va haver una actuació conjunta. Dóna també per fals que López patís el domini de l'altra acusada i que actués influït per aquest i no accepta la resta de motius presentats en el recurs, arribant a les mateixes conclusions que en el cas de l'altre acusat i defensant la sentència de l'Audiència de Barcelona.


Comentaris

envia el comentari