L’imparable augment de població de porcs senglars, sumat a la probable arribada de la pesta porcina africana, ha fet que les batudes de control poblacional comencin abans d’hora i s’allarguin més de l’habitual. Abans, la temporada era de l’octubre al febrer i ara s’amplia del setembre al març.
«Ens trobem davant d’un problema majúscul que no sabem com aturar ni a Catalunya ni a Europa», afirma Joaquim Vidal, president de la Federació Catalana de Caça a Tarragona, fent referència a la superpoblació de senglars.
De senglars n’hi ha, sobretot, a les zones prelitorals. L’actual increment de població s’explica perquè és un animal que no té depredadors, no acostuma a patir malalties i «té un gran poder per procrear», afirma Vidal.
La pesta porcina africana, una amenaça per als senglars
Tot i això, «ara ens ve un problema molt seriós: la pesta porcina africana», explica Vidal. De moment, aquesta malaltia no ha arribat a Catalunya. En aquests moments està controlada a Brussel·les i avança cap a França.
«Va sortir de Rússia i s’ha anat escampant. És una malaltia que pot acabar amb tots els porcs i s’encomana molt fàcilment per l’aire o per contacte», diu el president de la Federació.
A més, un porc que tingui la pesta porcina africana no sobreviu més de 48 hores. Segons apunten els experts «és qüestió de temps que acabi arribant aquí també». És per això que, des del departament d’Agricultura es demana als caçadors que augmentin la seva activitat «amb el desgast personal i econòmic que comporta» i que «col·laborem no deixant despulles al camp», com a mesura de prevenció.
250 topades amb porcs a la carretera i danys a l’agricultura
La Federació Catalana de Caça té comptabilitzats més de 250 accidents de trànsit per topades amb porcs senglars en només un any al Camp de Tarragona. N’hi ha que no ho denuncien i no es comptabilitza. «Molts pateixen l'accident per intentar esquivar l’animal».
D’altra banda, i segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, en el període 2017-2018 es van produir 4.355 captures de senglars al Camp de Tarragona. La comarca on més n’hi va haver va ser la Conca de Barberà amb el 27% de les captures, seguida del Baix Camp (20%), el Priorat (19%), l’Alt Camp (17%), el Baix Penedès (9%) i el Tarragonès amb el 8%.
Algunes d’aquestes captures es van fer en autoritzacions excepcionals per danys ocasionats en conreus d’avellaners, vinya, cereals, horta i fruiters. «Pels pagesos és desesperant», diu Joaquim Vidal.
Tot i això, al Camp de Tarragona els danys més significatius a l'agricultura els ocasionen els tudons, els conills, els cabirols, també els porcs senglars i la cotorreta de pit gris (espècie exòtica, al·lòctona i invasora) als conreus de cereal, horta, avellana, vinya i ametlla. L'any passat una explotació agrícola dedicada a l'horta al Baix Camp, calcula que va patir unes pèrdues valorades amb 40.000 euros produïdes pels tudons i l'estornell comú.
Professionalització del sector enfront de la davallada de llicències
Des de l’any 1997 és constant la davallada en llicències de caça a Catalunya. Excepte petits repunts en anys concrets, la tendència sempre ha estat a la baixa. El 1997 se’n van expedir 101.000, mentre que el 2018 la dada cau en picat fins a les 37.482 llicències expedides. Si mirem el Camp de Tarragona, el passat 2018 n’hi va haver 3.120 i 2.553 a les Terres de l’Ebre.
Les dades són les que són i la realitat és que «augmenta el nombre d’animals i baixa el nombre de caçadors», diu Vidal. Per trobar un equilibri «s’hauran de crear organismes per professionalitzar l’activitat».
Els caçadors denuncien actes vandàlics mentre realitzen la seva activitat
L’activitat de la caça no gaudeix precisament d’una gran popularitat i, en molts àmbits de la societat, no està ben vista. Vidal la defensa dient que és un tema de «desconeixement, si no cacéssim durant un any sencer seria un desastre per la natura, la carretera seria un caos i no hi hauria collites» i denuncia que, sovint, pateixen actes vandàlics. «Hi ha molt poc respecte. De vegades ens punxen les rodes, ens roben els gossos o ens diuen de tot», afirma.