La demora al cobrament de les nòmines sempre sol ser un motiu de preocupació per a qualsevol treballador. Quan no es tracta d'un problema tècnic o informàtic, el més probable és que sigui a causa d'una qüestió de liquiditat. Ara bé, si aquests retards es converteixin en una cosa freqüent, l'empleat té la possibilitat de reclamar una indemnització.
Serà sobretot en aquelles situacions en què la demora resulti especialment excessiva o es repeteixi amb massa freqüència. Així ho confirma una sentència del 10 de gener del 2023 del Tribunal Suprem. Els professionals poden demanar l'extinció de la seva vinculació laboral de manera unilateral. A més, cobrarien una quantitat de diners semblants a la que percebrien en cas d'acomiadament improcedent.
L'article 50 de l'Estatut dels Treballadors ho contempla així: «La manca de pagament o retards continuats a l'abonament del salari pactat serà causa justa perquè el treballador pugui sol·licitar l'extinció del contracte».
A la sentència esmentada es recull que el pagament del salari en la data que li correspon suposa una obligació legal. La jutgessa Ureste García indica que per cobrar una indemnització cal comptar amb una prova de gravetat en l'incompliment dels terminis de pagament. Hi ha d'aparèixer justificat que «l'impagament dels salaris no és un mer retard esporàdic». Cal demostrar que és un fet habitual, un «comportament persistent». De manera que la «gravetat de l'incompliment es manifesta mitjançant una conducta continuada d'haver d'abonar els salaris corresponents».
Què es considera un retard perllongat?
Si l'empresa per a la qual treballes mai compleix els terminis de pagament estipulats, potser t'hauries de preocupar. Retard prolongat fa referència a les situacions en què hi ha una demora a l'abonament d'uns 10-15 dies mensuals. També quan hi ha un retard d'un o dos mesos durant més d'un any o entre 18 i 26 dies fins a cinc mensualitats. Per tant, és una cosa a la qual podria agafar-se un empleat per trencar el contracte i reclamar una indemnització a la companyia.
En un primer moment, el Suprem es posicionava del costat de les empreses. Sobretot, quan es tractaven de casos puntuals en què no podien complir els dies estipulats d'abonament. No obstant això, les demores continuades quant a les nòmines durant mesos o al llarg d'un any no tenen molta justificació.
En sentències anteriors, segons El Economista, el Suprem sentenciava en contra dels treballadors. Esgrimia que, quan els endarreriments suposaven una «pràctica reiterada» i «previsible», l'empleat s'hi podia ajustar. Considerava que s'havia d'adaptar als problemes econòmics de la companyia en aquell moment determinat.
La situació ha millorat per al treballador
En qualsevol cas, el criteri d'aquest tribunal s'ha vist modificat. Ara estimen que no se li pot exigir al professional que carregui amb aquesta demora perquè es repeteixin en el temps aquests incompliments. A més, tampoc no consideren just que s'hagi d'adaptar a la situació econòmica del negoci.
Encara que moltes es trobin immerses en procediments concursals o tinguin problemes de liquiditat, això no és motiu per pagar sempre tard. Entenen que l'empleat també ha de carregar amb altres responsabilitats i que aquests diners hi són essencials. Segons la seva opinió, els retards a les nòmines poden afectar els pagaments de l'habitatge, impostos i altres pagaments de caràcter personal. Per tant, la justícia es posiciona del costat del treballador en aquest sentit.
