La nova Llei d'habitatge recull que els arrendadors han d'assumir les despeses d'immobiliària que comporti el lloguer d'una casa. Fins ara, aquesta gestió la sufragaven els llogaters. Tot i això, algunes agències se les han enginyat per saltar-se les normes.
Tal com s'ha pogut comprovar, continua sent l'arrendatari qui corre amb aquest abonament. Només van fer falta unes poques setmanes perquè afloressin els diferents trucs que fan servir perquè tot es quedi igual.
Un dels casos que ha sortit a la llum és el de Pablo, un jove que ofereix el relat a El Periódico de España. El dia que va sortir la llei al BOE, el 25 de maig passat, va trobar un habitatge que s'ajustava al que volia. Abans que els donessin el vistiplau a la seva parella i a ell, com és habitual, van ensenyar les nòmines i tota la documentació requerida.
Però, els va sorprendre l'anunci de l'agent immobiliari. Els va assegurar que havien de pagar la reserva de casa, que consistia en una mensualitat més l'IVA. El futur inquilí va voler saber si se li descomptarien aquests diners del lloguer, però la resposta va ser negativa.
Allà es va adonar que l'estaven intentant enganyar. En realitat, aquests diners de reserva reemplaçaven el mes de la immobiliària de tota la vida. L'agent va arribar a confirmar-los que aquest «mes d'honoraris no es descompta, és el nostre pa».
L'enginy per saltar-se la norma
Pablo tenia clar que «havien canviat el nom» a aquest tràmit amb intenció de «saltar-se la llei». En el seu cas, no li va quedar més remei que acceptar perquè «el pis està bé i ja sabem com està de trencat el mercat».
Tot i que l'inquilí va reclamar la factura i el document de reserva, en cap moment no se'l van fer arribar. Després de contactar amb ells «ens van dir que en lloc de la reserva» havien de signar un altre document. Hi apareixia que «ens han prestat uns serveis, ja que el propietari no vol pagar els honoraris».
En vista de tot això, el jove es va adonar que «tenen molt clar com saltar-se la norma». Al cap de quatre dies rebrien aquest paper amb tots els serveis prestats.
Pel que fa a les condicions econòmiques, la immobiliària recull el «preu del servei contractat pel client». Assenyalen, a més, que l'usuari no va assumir les «despeses de gestió immobiliària ni de formalització de contracte. Havent estat aquests sufragats íntegrament per l'arrendador».
Per tant, intenten enginyar-se-les per capgirar la situació i així esquivar qualsevol reclamació que es pugui produir. Aquest paper és la garantia que tindran les agències.
L'agent els va confirmar que el propietari no tenia intenció de pagar les despeses de gestió i que si volia la casa els hauria de sufragar ell. Pablo es va adonar ràpidament que «havien trobat el parany».
Aquest intent d'engany es repeteix sovint
Aquesta història s'està repetint massa sovint. Des del Sindicat d'Inquilins de Barcelona confessen a aquest diari que «ens estan arribant molts casos». Destaca que «la majoria són de gent que estava en procés de renovar».
Afirmen que a la Ciutat Comtal s'abonen «honoraris del 10% de l'anualitat per cada renovació de contracte». Ara aquest percentatge l'ha de pagar l'amo de la propietat.
El seu portaveu, Carme Arcarazo, recomana a la gent que entri nova en un immoble que demani factura en cas que els cobrin honoraris. «Que no et colin altres despeses, perquè si no la reclamació serà més complicada», subratlla. Insisteix que la «llei és clara» en aquest sentit.