Espanya podria ser objectiu d'importants ciberatacs i atemptats gihadistes en els pròxims anys. Així mateix, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i els serveis d'informació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat adverteixen en un informe que l'espionatge exterior incrementarà la seva activitat amb ciberatacs al nostre país. A més, en aquest informe, alerten del risc de patir atemptats terroristes realitzats per 'llops solitaris': «Es considera l'opció més probable a l'hora que es produeixin atemptats en territori espanyol».
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El Departament de Seguretat Nacional (DSN), organisme que assessora el president del govern espanyol en temes de Seguretat Nacional, es refereix a aquestes amenaces en el seu 'Informe Anual 2020', un extens text de gairebé 400 pàgines al qual ha tingut el digital 'El Español'. En aquest informe es destaca que els principals objectius d'aquests atacs seran «l'Administració Pública i les empreses de sectors estratègics, així com la propietat intel·lectual i industrial de determinades organitzacions públiques o privades pertanyents a la indústria aeronàutica, energètica, de defensa o de recerca científica».
Els principals reptes dels serveis d'intel·ligència espanyols
Per als serveis d'intel·ligència espanyols, un dels grans objectius de cara als pròxims anys serà «detectar i neutralitzar» l'amenaça terrorista de l'Estat Islàmic o d'Al-Qaeda. Cal ressenyar que durant el 2020 es va detectar diferent propaganda gihadista en espanyol. «És probable que aquesta tendència continuï durant el 2021. Cal considerar a més que els greus problemes socioeconòmics causats per la pandèmia creïn un context favorable per a la radicalització», resa l'informe.
Els objectius terroristes tornen a ser les multituds. Aquesta mena d'atemptats seran «objectius factibles» durant el procés de flexibilització de les restriccions, amb l'avanç del procés de vacunació als països més avançats. El DSN apunta que les organitzacions gihadistes demanen als seus seguidors «que no viatgin a zones de conflicte, ja que és més útil que cometin accions violentes en els seus respectius països».
Les quatre grans amenaces en temps de pandèmia
L'informe també assenyala la forma en què la pandèmia de la Covid-19 està afectant en diversos àmbits referents a la Seguretat Nacional. En aquest sentit, són diverses les amenaces i els desafiaments que, al costat de les pandèmies, estan en la zona més sensible del DNS: la inestabilitat econòmica i financera, la vulnerabilitat del ciberespai, l'espionatge i els fluxos migratoris irregulars. Finalment, l'informe explica que les diferents estratègies de desinformació dels serveis estrangers s'han centrat en campanyes que versen sobre l'entorn pandèmic en el qual vivim.
«Precisament, la crisi sanitària ha posat en relleu diversos elements que caracteritzen les estratègies de desinformació, entre els quals cal destacar: la col·laboració dels principals actors de desinformació davant objectius compartits, l'adaptabilitat i flexibilitat en funció de les circumstàncies, la prevalença de criteris d'oportunitat i les narratives pròpies de la propaganda política i de desprestigi de l'adversari», assegura l'informe.
El text explica que, durant el 2020, han augmentat les campanyes de «desinformació i propaganda» a l'estranger. A través de diferents mitjans, on es viralitza aquesta informació, «s'han executat estratègies de desinformació agressiva per a tractar de desestabilitzar països pertanyents a la UE o l'OTAN». Aquestes manipulacions buscaven el desprestigi «dels estats membres i de les mateixes organitzacions internacionals», a través de la «deslegitimació i el descrèdit de les institucions i del sistema democràtic».