A l'espera de començar a rebre les ajudes del fons europeu de recuperació a principis de l'any que ve, el Govern espanyol prepara algunes modificacions de l'ingrés mínim vital, la mesura social que més recel causa a Brussel·les. El ministeri de Seguretat Social estudia ara com reduir l'impacte econòmic a partir d'algunes contrapartides.
Segons el ministeri, la renda mínima li costarà a l'Estat 3.000 milions d'euros a l'any, i podrà complementar-se amb altres rendes salarials i prestacions de les autonomies. Moncloa tem que el Consell Europeu obligui aviat a retocar aquesta ajuda.
L'ingrés mínim vital beneficiarà a 850.000 llars i, com a pont de salvació per a les famílies més vulnerables, és la mesura més defensada pel govern de coalició i especialment pel sector d'Unides Podem. Però també és evident el cost extraordinari que suposa per als comptes públics, en un moment especialment delicat.
Davant l'aprovació del fons europeu de salvació, que va comprometre 140.000 milions d'euros per a Espanya, el Govern espanyol espera directrius de Brussel·les per a rebaixar l'impacte de l'ingrés mínim vital. El Consell Europeu, el paper del qual ha pres protagonisme arran de la crisi, tindrà l'última paraula per al lliurament dels diners a Espanya.
El Govern central, doncs, es planteja que els beneficiaris de l'ingrés mínim hagin d'acceptar treballs de col·laboració social a canvi de rebre cada mes de la prestació. El cobrament de l'ingrés mínim vital pot anar associat a l'obligació d'acceptar treballs de jardineria, neteja de carrers, reforestació i similars.
El Govern podria promoure la celebració de concerts, especialment amb ajuntaments i entitats sense ànim de lucre, en els quals s'especifiquin els treballs de col·laboració social en les condicions reglamentàries apropiades. Un dels primers col·lectius que se seleccionarà per a aquestes labors seran els aturats que cobren l'ingrés mínim vital.
Cal recordar que una de les obligacions per a cobrar l'ingrés mínim vital és estar registrat com a demandant d'ocupació. Així, es crearan programes d'interès social per a beneficiar a la comunitat, i els organismes podran sol·licitar l'aportació de la mà d'obra necessària al servei públic d'ocupació.
Està previst que el servei públic d'ocupació, el SEPE, seleccioni als aturats que cobrin l'ingrés mínim i que s'ajustin al perfil per a enviar-los a l'organisme que hagi sol·licitat la mà d'obra. Els aturats hauran de passar llavors per un procés de selecció.
Ja es fa amb els aturats
Així, els qui cobrin l'ingrés mínim vital i estiguin a l'atur podran exercir activitats d'interès social, és a dir, d'utilitat col·lectiva, serveis de medi ambient i de desenvolupament cultural i d'assistència social. Aquests han de ser creats per a evitar que se substitueixin ocupacions estables per aquests de col·laboració social.
Aquesta fórmula és similar a la que ja s'aplica als aturats, ja que si un aturat està cobrant la prestació, el SEPE pot exigir-li que faci un treball de col·laboració social. Els requisits són: ser d'utilitat social i benefici a la comunitat, tenir caràcter temporal, coincidir amb les aptituds físiques i psíquiques de la persona, i no suposar un canvi de residència habitual.
L'aturat té dret a percebre la prestació que correspongui més un complement, fins a arribar a l'import total de la base regulats que es va utilitzar per al càlcul de la seva prestació. El SEPE pot obligar a acceptar aquests treballs per un màxim de temps igual al que duri el subsidi, i no implicaran relació laboral entre l'aturat i l'administració.