El primer que crida l'atenció d'Inma Rodríguez és que va pintada com una porta i que sempre llu un somriure excessiu i aparentment forçat. Cal suposar que les celles definidíssimes i el gruix de dos dits de terra del Nil és una màscara que du per sota de la mascareta sanitària, no tant per amagar res sinó per reafirmar que és una dona orgullosament conservadora i feta una mica a l'antiga.
Rodríguez és com una mena de nèmesi del prototip indepe femení. Va néixer a Tarragona, enguany farà quaranta anys, i va doctorar-se en Hispàniques a la Universitat de Barcelona. Des de 2005, és professora de llengua i literatura castellanes a la Universitat Rovira i Virgili i té un historial acadèmic considerable, amb nombroses publicacions i un currículum universitari ple de distincions i mencions d'honor. Ha fet en àmbits universitaris tota la seva vida laboral fins ara. Una noia intel·ligent, guapa i que sap estar en qualsevol situació, que un dia va sentir la crida i la necessitat de defensar Espanya, primer des de la política local, que va ser la seva porta d'entrada amb el pacte de govern del PP i el PSC a l'Ajuntament de Tarragona el 2015.
Alejandro Fernández hi va veure un gran potencial i no va tenir dubtes en reclutar-la i posar-la al capdavant de Turisme. De fet, Rodríguez se sentia més pròxima a l'espanyolisme de pedra picada i el liberalisme pretesament regenerador del primer VOX, però es va deixar seduir pel projecte d'Alejandro. Al Patronat de Turisme va deixar bon gust de boca, perquè va posar la gestió i la professionalitat administrativa per sobre de les seves inclinacions ideològiques, que ha anat moderant i matisant, fins a una moderació que molta gent al PP considera excessiva, sobretot en les formes i el poc gust per les declaracions estridents.
Va patir un sotrac personal i polític el 2019 i no va voler repetir a les llistes municipals. Però un cop superada la crisi dels quaranta va tornar a trucar a les portes del partit que li va agrair els serveis prestats al consistori amb el número 1 de la llista al Parlament de Catalunya. Segons totes les enquestes ho té molt complicat per sortir elegida, però és una aposta de futur del partit tant a Tarragona com a Catalunya, esperant que vinguin temps millors per als populars.