La Seguretat Social para molta atenció a les infraccions que poden cometre els empresaris amb els seus treballadors. Sens dubte, les sancions exemplars que es poden emportar els primers són molt grosses. La manca d'alta a la Seguretat Social d'un treballador és una de les opcions comunes que es registren a l'activitat de l'ITSS al nostre país.
Resulta una infracció que seria molt greu si aquesta absència d'alta es produeix quan es contracta un treballador que està cobrant prestacions de la Seguretat Social. Aquest fet no pot ser compatible amb la feina per compte d'altri.
Els empresaris han de tenir cura si no volen rebre una dura sanció
Aquí analitzem si la contractació d'un treballador que cobra la desocupació sense donar-lo d'alta sempre és causa d'una infracció molt greu.
Analitzem el Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el text sobre la Llei d'Infraccions i Sancions a l'Ordre Social. Veiem que hi ha fins a tres possibles infraccions que venen a compte de no donar d'alta un treballador.
Dues infraccions que deriven de la manca d'alta al treballador
Primerament, a l'article 22, comptem amb dues infraccions que es deriven de la manca d'alta del treballador i es troben als apartats 2 i 10, dient el següent. «No sol·licitar l'afiliació inicial o l'alta dels treballadors que ingressin al seu servei o sol·licitar-la, com a conseqüència d'actuació inspectora, fora del termini establert. A aquests efectes es considerarà una infracció per cadascun dels treballadors afectats».
«La sol·licitud d'afiliació o de l'alta dels treballadors que ingressin al seu servei fora del termini establert a aquest efecte, quan no hi hagués actuació inspectora, o la seva no transmissió pels obligats o acollits a la utilització de sistemes de presentació per mitjans informàtics, electrònics o telemàtics».
Així, doncs, veiem elements objectius perquè tots els ocupadors han de donar d'alta als seus treballadors. Si hi ha un incompliment de tal obligació, estem davant d'una infracció en matèria de Seguretat Social. Quant a la normativa, varia la quantitat de la sanció, ja que la culpabilitat o voluntat de complir és diferent en aquests dos casos.
La sanció per a aquesta infracció, recollida a l'article 22.10, se sanciona amb una multa en el grau mínim de 751 a 1.500 euros. En el grau mitjà de 1.501 a 3.750 euros i en el grau màxim de 3.751 a 7.500 euros.
La prevista a l'article 22.2 se sanciona amb una multa en el grau mínim de 3.750 a 7.500 euros. En el grau mitjà de 7.501 a 9.600 euros i en el grau màxim de 9.601 a 12.000 euros.
La infracció «molt greu» que alerta tots els empresaris
L'article 23.1.a de la LLISOS exposa una altra infracció molt greu. I és quan el treballador contractat percep prestacions periòdiques, incompatibles amb la feina per compte d'altri.
«Donar ocupació com a treballadors a beneficiaris o sol·licitants de pensions o altres prestacions periòdiques de la Seguretat Social, el gaudi de les quals sigui incompatible amb el treball per compte d'altri quan no se'ls hagi donat d'alta a la Seguretat Social amb caràcter previ a l'inici de la seva activitat».
Amb tot, després de provar que el treballador cobra la prestació per desocupació, cal imposar la sanció per infracció molt greu. Sigui coneixedor o no l'ocupador. Si utilitzem els principis inspiradors del dret administratiu sancionador, es pot defensar una postura diferent de la majoritària, una posició jurídicament més garantista dels drets de l'infractor. Exposa que requereix un coneixement de l'ocupador de la situació de cobrament de la prestació per desocupació per part del treballador.
Es pot impugnar aquesta sanció
Ens referim a la sentència del TSJ de Madrid número 597/2016, en què s'exigeix per part de l'ocupador el coneixement que el treballador cobra una prestació. Si no s'acredita, no es podrà sancionar de forma molt greu, si no només serà una infracció greu per no donar d'alta.
Quan, a conseqüència de la manca d'alta, se sanciona per infracció molt greu perquè el treballador estigui cobrant la desocupació, es pot impugnar aquesta sanció. Es podrà fer si l'expedient no exposa que l'ocupador tingués coneixement d'aquesta situació.
El motiu és que no s'ha unificat cap doctrina per part del Suprem i hi ha pronunciaments que consideren que és vital que s'acrediti que l'ocupador sabia que el treballador cobrava aquesta prestació.