ÚLTIMA HORA

👉 El Govern estudia excloure els nens de la limitació de les reunions

Un investigador català: «La vacuna serà només part de la solució, no la solució completa»

Ho ha explicat l'investigador del Centre de Recerca de Salut Animal, Joaquim Segalès, en l'acte inaugural de la 25a edició de la Setmana de la Ciència

Una investigadora russa, treballant en un laboratori en la recerca de la vacuna contra el coronavirus
Un investigador català: «La vacuna serà només part de la solució, no la solució completa» | Europa Press

L'investigador del Centre de Recerca de Salut Animal (IRTA-*CReSA) Joaquim Segalès, ha remarcat aquest divendres que la vacuna contra el coronavirus serà «només part de la solució, no la solució completa».

Així ho ha dit en l'acte inaugural de la 25a edició de la Setmana de la Ciència, dedicada enguany a la covid-19, que ha comptat amb l'assistència del president del Parlament, Roger Torrent, i el secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Francesc Xavier Grau.

Segalès ha destacat que, amb tota probabilitat, les primeres vacunes que surtin al mercat protegiran «contra la circumstància clínica, no contra la infecció», amb el que el virus continuarà colonitzant cossos, però no els provocarà cap malaltia.

L'expert, a més, ha avisat que aquesta pandèmia «no serà l'última», ja que activitats globals com la desforestació, l'escalfament global o l'acostament de la civilització al món salvatge poden provocar altres situacions semblants.

Diversos dubtes ètics per «una distribució justa»

La investigadora i directora d'Innovació de la farmacèutica Reig Jofre, Isabel Amat, ha incidit en els reptes de la indústria al voltant d'aquest tema, amb aspectes com la distribució de la vacuna, un «esforç logístic que mai s'haurà vist».

Amat també ha plantejat diversos dubtes ètics que «estan damunt de la taula per a fer una distribució justa», com qui hauria de rebre primer la vacuna; si és millor administrar-la a molts individus de pocs països, o a pocs individus de molts països; o si s'ha de prioritzar salvar el màxim nombre de vides o els màxims anys de vida.

Ha obert la jornada el secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Francesc Xavier Grau, que ha destacat que la ciència és «la millor garantia per a l'èxit del futur i per a una societat més justa».

Grau ha afirmat que aquesta edició de la Setmana ha de ser «la de l'esperit crític, la de l'escepticisme com a mètode», i que fins i tot no s'ha de creure religiosament en la ciència, entesa com una disciplina que no ha de tenir connotacions màgiques.

En el pla institucional, també ha participat el president del Parlament, Roger Torrent, que ha enumerat tres aprenentatges que la societat ha obtingut de la pandèmia: la força de la idea de comunitat, la importància de la ciència i l'ambició com a motor de canvi.

La Setmana de la Ciència arriba al seu quart de segle

La Setmana de la Ciència, impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb suport de la Generalitat, arriba al seu quart de segle amb centenars d'activitats de divulgació científica repartides per Catalunya, adaptades a format virtual per les restriccions que imposa la pandèmia.

L'edició de 2020 homenatjarà el filòleg i lingüista Antoni Badia i Margarit, al químic Enric Casassas i Simó, a la química anglesa Rosalind Franklin, a l'escriptor i bioquímic Isaac Asimov i al meteoròleg, astrònom i sismòleg Eduard Fontserè.

El 18 de novembre la Setmana arribarà al món educatiu amb el Dia de la Ciència a les Escoles, coorganitzat amb la Conselleria d'Educació de la Generalitat, que oferirà conferències a alumnes de tercer i quart de l'ESO de 250 instituts.


Comentaris

envia el comentari