Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Fernando Valladares trabaja en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Un prestigiós investigador espanyol: «Teníem la millor vacuna, però ens l'hem carregat»

El científic Fernando Valladares treballa en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)

Fernando Valladares treballa al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)
Fernando Valladares assegura que la nostra relació amb la natura ha propagat l'aparició del virus | Catalunya Diari

Actualment els investigadors  treballen a contrarellotge per desenvolupar una vacuna  eficaç contra el coronavirus. Aquesta es presenta com l'única solució possible per a erradicar definitivament la pandèmia, encara que no es preveu la seva disponibilitat a curt termini.

No obstant això, hi ha una vacuna que garanteix la nostra protecció tot i no ser desenvolupada per cap científic, una vacuna que els éssers humans hem fet malbé per les nostres actuacions irresponsables. «La millor protecció és la natura.És la millor vacuna, i ens l'hem carregat. No em cansaré de repetir-ho: la natura fa una protecció integrada. Potser no és perfecta, però la seva protecció és d'ampli espectre, no et costa diners, és sostinguda i està de guàrdia les 24 hores del dia» assenyala el prestigiós investigador espanyol Fernando Valladares.

L'investigador treballa en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i és un dels experts amb més reconeixement al nostre país.

El virus és part de l'ecosistema

L'investigador parteix de la premissa que el virus és part de l'ecosistema. Els patògens són presents en la naturalesa des de sempre, el problema és que ara «hi ha molts més brots dels que hi havia fa 30 anys».

Segons explica Valladares en una entrevista a 'El Confidencial' darrere d'aquest augment de brots hi ha una combinació de diversos factors. Un fonamental és la degradació dels ecosistemes que s'està produint a un ritme desenfrenat.

«No és el mateix que vagi un petit grup d'investigadors a la selva que grups de turistes en autobús. Totes aquestes activitats porten amb si una degradació de l'hàbitat. Si has de fer una carretera per arribar, comences a perdre espècies en el camí».

Criminalització dels animals portadors de virus

D'aquesta manera, la invasió dels ecosistemes està provocant que augmenti el nostre contacte amb animals que poden desenvolupar virus per als quals no estem immunitzats. Un comportament que després ens porta als humans a criminalitzar injustament als animals portadors de virus.

«Primer, el que ha buscat el contacte amb l'animal no ha estat l'animal. Segon, en molts dels casos, l'animal és infecciós perquè ho hem fotut» incideix Valladares. L'investigador fa referència precisament a la forma de tractar i comercialitzar els animals, tant en les granges com en els mercats humits com el de Wuhan on es creu que es va originar el coronavirus.

«Als animals  els passa el mateix que a nosaltres. Si a tu et tenen ficat en una gàbia, et transporten 800 quilòmetres i et donen a menjar malament, i t'amunteguen, i et tenen així diversos dies fins que per fi et venen perquè et mengin. Tu has estat uns quants dies estressat i el teu sistema immune ha baixat, de manera que la teva càrrega vírica puja»  assenyala l'especialista.

Imatge d'un exemplar de pangolí
El pangolí podria ser el transmissor del coronavirus entre ratpenats i humans | Catalunya Diari

Amb aquest missatge, l'investigador pretén restar aquesta culpabilitat que alguns atribueixen a animals com el pangolí o als ratpenats, les dues espècies que van poder transferir el virus als éssers humans.

«Si no és aquest virus, hi haurà altres. La qüestió no és 'mort el gos morta la ràbia', perquè vindrà una altra cosa, i el transportarà el gat, o el ratolí. Demonitzant bestioles no arreglarem res»,  sentència Fernando Valladares.

El problema de la globalització

A més, l'investigador assenyala un altre important factor que ha augmentat la transmissió dels virus en els últims anys. «La globalització fa que els patògens viatgin i s'encomanin a una velocitat inèdita. Ni la globalització és la mateixa ara que fa 30 anys, ni la població mundial és la mateixa ni l'estat de la naturalesa és igual» apunta l'expert.

Per Valladares,  la globalització ha provocat que l'actual Covid-19 s'hagi estès com la pólvora al voltant de tot el globus terraqüi. «Si en una ciutat xinesa es produeix una zoonosi, com ha passat, la globalització fa potencialment incontrolable aquest brot, tret que es prenguin mesures dràstiques a una velocitat de vertigen. A escala global, és molt difícil. El govern del país en qüestió pot ocultar-ho, reaccionar tard...» explica Valladares.

Per aquest motiu, l'especialista reivindica la necessitat de canviar les nostres relacions amb la natura, en cas contrari seguiran existint «molts factors perquè una zoonosi puntual tingui avui conseqüències catastròfiques a escala mundial».